Ningú dels dos, ni el govern d’Espanya ni la Generalitat volen ser ni quedar com a possibles responsables d’un conflicte civil d’imprevisibles conseqüències. Cap dels dos no vol, tampoc, quedar malament amb els seus, com a perdedor. Aquesta situació, per tant, és irresoluble i algú haurà de perdre.
Aquí teniu un exemple de la revolució dels somriures, del procés pacífic i democràtic. Au, va! L’esquerra del capital, camí de Plaça Catalunya on se celebrava pacíficament el 12-O.
Independència? Sí, però no. Bé, potser més tard. Ja veurem. Això és més o menys el que hem vist avui a la compareixença del senyor Puigdemont al Parlament de Catalunya on, en teoria, havia de declarar la independència de Catalunya. Bé, se suposa que ho ha fet i, automàticament, l’ha suspès; una cosa molt rara. […]
Barcelona, Mataró, Badalona, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Tarragona… Les mostres d’afirmació nacional comencen a recórrer tot el territori, la gent n’està farta del nacionalisme totalitari, de l’ocupació de l’espai públic i de la toxicitat del separatisme. Els catalans hispans han trencat la por i comencen a sortir massivament al carrer. Els carrers no seran sempre vostres, ni de conya!La Catalunya hispana ha dit prou! Gràcies, Puigdemont! Gràcies, Forcadell! Sense vosaltres això no hauria estat possible.
Els governs espanyols del PSOE i del PP ens han traït i ens han abandonat al nacionalisme. A canvi dels vots de CiU a Madrid heu entregat Catalunya a l’enginyeria social pujolista, heu permès que enverinin una generació de joves a les escoles adoctrinant-la sense cap tipus de vergonya ni complex, heu permès la marginació del castellà a l’educació i heu estat còmplices de la «construcció nacional» per tal d’aferrar-vos al poder. No teniu vergonya, traïdors.
Ni en nom de la vostra falsa democràcia. Ni en nom de la vostra falsa llibertat. Ni en nom del Parlament que heu corromput. Ni que ho digui Puigdemont, ni que ho digui el Pujol. Que bordin tan com vulguin la Terribas, la Forcadell o les lletges de les CUP. Que bordi la monja avortista […]
A Catalunya tenim el nostre Matrix particular, el Matrix Separata que, a diferència del cinematogràfic, no ha estat creat per les màquines sinó pels cabdills nacionalistes.
Al Matrix Separata, Catalunya, una nació mil·lenària independent i democràtica, es va enfrontar amb un estat opressor anomenat Espanya, culturalment endarrerit, racialment inferior, protofeixista i, en perdre la guerra el 1714 (com és possible!!??), va perdre també el seu estatus de país independent, passant a ser una colònia espanyola.
El «procés» s’ha cuinat durant dècades a Catalunya, no és ni molt menys una cosa espontània i ni tan se vols s’acosta a un moviment popular. La «construcció nacional», l’imaginari col·lectiu i la maquinària política, econòmica, social i comunicativa que ha convertit el separatisme en un moviment de masses, comença el 1990 amb un document el·laborat a les altes esferes del poder nacionalista. Llegiu i comproveu si s’acosta o no a la realitat del que estem vivint.
«España, evangelizadora de la mitad del orbe; España martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma, cuna de San Ignacio…; ésa es nuestra grandeza y nuestra unidad; no tenemos otra. El día en que acabe de perderse, España volverá al cantonalismo de los arévacos y de los vectones o de los reyes de taifas». […]
El Poc Honorable Carles Puigdemont, president de la Generalitat i no gaire amic de respectar les lleis legítimes, ha declarat en un acte de suport als batlles que recolzen el butifarrèndum de l’1 d’octubre, en referència al Govern d’Espanya, que «no subestimin la força del poble de Catalunya». Que lletja és aquesta mania de voler […]
