LA REVOLTA DE LA CATALUNYA HISPANA (català/castellano)

Barcelona, 30 de setembre. Diverses organitzacions patriotes (D’Espanya i Catalans, Somatemps, Españoles de a Pie…) convoquen una manifestació que hi anirà des de Plaça Urquinaona fins a la Plaça Sant Jaume. Societat Civil Catalana es desmarca perquè, segons diuen, «no és hora de sortir al carrer». Nosaltres els hi traduïm: El PP no recolza aquesta mobilització i per tant SCC no s’adhereix a l’esdeveniment. La realitat, però, supera les previsions i milers de catalans surten al carrer a defensar la hispanitat de Catalunya i a condemnar el cop d’Estat separatista de la Forcadell, l’ANC, Òdium Cultural, Cocomotxo i companyia.

Manifestació 30 Setembre
Plaça Sant Jaume, desbordada. Manifestació 30 Setembre a Barcelona.

Barcelona, 3 d’octubre. Les CUP i sindicats d’extrema esquerra convoquen, en teoria, una vaga general a Catalunya. El que es produeix, però, no és una vaga sinó un tancament patronal, amb empreses que, directament, no donen opció a treballar als seus empleats. Alguns treballadors altament oprimits pel govern espanyol (ironia), com els de CaixaBank, tallen la Diagonal al crit de «els carrers seran sempre nostres», consigna cupaire. Paradoxes de la vida, les CUP demanen a Cocomotxo i Junqueras que la Generalitat boicotegi al Banc de Sabadell i a CaixaBank, a punt de canviar les seves seus socials i marxar de Catalunya. Coses que passen a la Catalunya nacionalista, en fi. Però ves per on, el mateix dia i de manera espontània, grups de joves patriotes comencen a concentrar-se a Barcelona i acaben davant Catalunya Ràdio, a donar guerra a la Terribas. A la tarda tornen a concentrar-se a la Plaça Artós. Cada cop són més, centenars i, en el transcurs de la seva marxa, acabaran sent més de dos mil, arribant fins a la caserna de la Guardia Civil de Travessera de Gràcia. L’Espanya catalana està en marxa.

Ho podeu veure aquí: Joves patriotes marxen per Barcelona el 3 d’octubre passat

Mataró, Badalona, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Tarragona… Les mostres d’afirmació nacional comencen a recórrer tot el territori, la gent n’està farta del nacionalisme totalitari, de l’ocupació de l’espai públic i de la toxicitat del separatisme. Els catalans hispans han trencat la por i comencen a sortir massivament al carrer. Els carrers no seran sempre vostres, ni de conya!

Totes aquestes concentracions, totes aquestes mobilitzacions, han estat absolutament populars, amb petites organitzacions a darrere o, moltes vegades, sense cap ni una, ni partits ni res. Això, això és el poble! Sense subvencions, sense enginyeria social, sense TV3%!

Barcelona, 8 d’octubre de 2017. Societat Civil Catalana ha convocat una manifestació que es preveu multitudinària al centre de la ciutat. Rius de gent recorren els carrers de la Ciutat Comtal amb senyeres i banderes nacionals. Ni les previsions més optimistes podrien haver imaginat una gentada similar. El centre de la ciutat, col·lapsat. El metro, col·lapsat. Rodalies Renfe, col·lapsat. Gent vinguda d’arreu de Catalunya, catalans senzills que volen viure i treballar en pau, farts d’adoctrinament nacionalista a les escoles, de coaccions, d’amenaces, de menyspreus, temorosos de veure que, en una Catalunya independent, serien ciutadans de segona. La Catalunya hispana ha dit prou. I a davant de la manifestació qui hi havia? Ho endevinen? Doncs sí, els polítics! Rivera, Albiol… Aquests voltors no s’hi podien estar, sempre a veure si poden treure rèdit. De veritat calia estar-hi a la capçalera de la manifestació? Tot això no és mèrit vostre sinó, més aviat, malgrat a vosaltres!

Manifestació 8 Octubre 2
Manifestació del 8 d’octubre a Barcelona.
Manifestació 8 Octubre
Manifestació del 8 d’octubre a Barcelona.

És moment de mantenir la mobilització, de sortir al carrer i de fer veure al nacionalisme que no el tenim por, que no podran governar una hipotètica república amb la meitat, si no més, de la gent en contra dels seus propòsits. És moment de fer-los veure que no estem disposats a ser ciutadans de segona, que no serem els seus jueus, que no serem estrangers a casa nostra. Però també hem de tenir cura de mirar que els polítics que ens han portat a aquesta situació no capitalitzin l’èxit d’aquest moviment popular, perquè això ens pertany a nosaltres, a la gent senzilla, particulars i organitzacions petites (amb pocs recursos, millor dit) que, des de fa anys, van encendre la flama de la resistència fins a arribar a això, centenars de milers de catalans clamant per la unitat nacional. Els polítics són capaços de vendre’ns un altre cop al nacionalisme com porten anys fent. No, senyors polítics, el dia 8 no us tocava ser protagonistes. Això és la Revolta de la Catalunya Hispana. No callarem i no ens rendirem! Endavant!

 


 

CASTELLANO

 

LA REVUELTA DE LA CATALUÑA HISPANA

Barcelona, 30 de septiembre. Varias organizaciones patriotas (D’Espanya i Catalans, Somatemps, Españoles de a Pie…) convocan una manifestación que irá desde Plaza Urquinaona hasta la Plaza Sant Jaume. Sociedad Civil Catalana se desmarca porque, según dicen, «no es hora de salir a la calle». Nosotros se los traducimos: El PP no apoya esta movilización y por lo tanto SCC no se adhiere al evento. La realidad, pero, supera las previsiones y miles de catalanes salen a la calle a defender la hispanidad de Cataluña y a condenar el golpe de estado separatista de la Forcadell, la ANC, Òdium Cultural, Cocomocho y compañía.

Manifestació 30 Setembre
Plaça Sant Jaume, desbordada. Manifestació 30 Setembre a Barcelona.

Barcelona, 3 de octubre. Las CUP y sindicatos de extrema izquierda convocan, en teoría, una huelga general en Cataluña. Pero lo que se produce no es una huelga sino un cierre patronal, con empresas que, directamente, no dan opción a trabajar a sus empleados. Algunos trabajadores altamente oprimidos por el gobierno español (ironía), como los de CaixaBank, cortan la Diagonal al grito de «las calles serán siempre nuestras», consigna cupaire. Paradojas de la vida, las CUP piden a Cocomocho y Junqueras que la Generalitat boicotee al Banco de Sabadell y a CaixaBank, a punto de cambiar sus sedes sociales y marchar de Cataluña. Cosas que pasan en la Cataluña nacionalista, en fin. Pero mira por dónde, el mismo día y de manera espontánea, grupos de jóvenes patriotas empiezan a concentrarse en Barcelona y acaban ante Catalunya Ràdio, a dar guerra a la Terribas. Por la tarde vuelven a concentrarse en la Plaza Artós. Cada vez son más, centenares y, en el transcurso de su marcha, acabarán siendo más de dos mil, llegando hasta el cuartel de la Guardia Civil de Travessera de Gràcia. La España catalana está en marcha.

Ho podeu veure aquí: Joves patriotes marxen per Barcelona el 3 d’octubre passat

Mataró, Badalona, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Tarragona… Las muestras de afirmación nacional empiezan a recorrer todo el territorio, la gente está harta del nacionalismo totalitario, de la ocupación del espacio público y de la toxicidad del separatismo. Los catalanes hispanos han roto el miedo y empiezan a salir masivamente a la calle. Las calles no serán siempre vuestras, ¡ni de broma!

Todas estas concentraciones, todas estas movilizaciones, han sido absolutamente populares, con pequeñas organizaciones detrás o, muchas veces, sin ninguna, ni partidos ni nada. Esto, ¡esto es el pueblo! ¡Sin subvenciones, sin ingeniería social, sin Tv3%!

Barcelona, 8 de octubre de 2017. Sociedad Civil Catalana ha convocado una manifestación que se prevé multitudinaria en el centro de la ciudad. Ríos de gente recorren las calles de la Ciutad Condal con senyeres y banderas nacionales. Ni las previsiones más optimistas podrían haber imaginado un gentío similar. El centro de la ciudad, colapsado. El metro, colapsado. Cercanías Renfe, colapsado. Gente venida de toda Cataluña, catalanes sencillos que quieren vivir y trabajar en paz, hartos de adoctrinamiento nacionalista en las escuelas, de coacciones, de amenazas, de desprecios, temerosos de ver que, en una Cataluña independiente, serían ciudadanos de segunda. La Cataluña hispana ha dicho basta. ¿Y a ante la manifestación quién había? ¿Lo adivinan? Pues sí, ¡los políticos! Rivera, Albiol… Estos buitres no lo pueden evitar, siempre a ver si pueden sacar rédito. ¿De verdad tenían que estar a la cabecera de la manifestación? Todo esto no es mérito vuestro sino, más bien, ¡a pesar de vosotros!

Manifestació 8 Octubre 2
Manifestación del 8 de octubre en Barcelona.
Manifestació 8 Octubre
Manifestación del 8 de octubre en Barcelona.

Es momento de mantener la movilización, de salir a la calle y de hacer ver al nacionalismo que no le tenemos miedo, que no podrán gobernar una hipotética república con la mitad, si no más, de la gente en contra de sus propósitos. Es momento de hacerles ver que no estamos dispuestos a ser ciudadanos de segunda, que no seremos sus judíos, que no seremos extranjeros en nuestra casa. Pero también tenemos que vigilar que los políticos que nos han llevado a esta situación no capitalicen el éxito de este movimiento popular, porque esto nos pertenece a nosotros, a la gente sencilla, particulares y organizaciones pequeñas (con pocos recursos, mejor dicho) que, desde hace años, encendieron la llama de la resistencia hasta llegar a esto, centenares de miles de catalanes clamando por la unidad nacional. Los políticos son capaces de vendernos otra vez al nacionalismo como llevan años haciendo. No, señores políticos, el día 8 no os tocaba ser protagonistas. Esto es la Revuelta de la Cataluña Hispana. ¡No callaremos y no nos rendiremos! ¡Adelante!

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s