Avui dia, en plena operació d’enginyeria social cap a la secessió de Catalunya, la memòria selectiva del nacionalisme oculta la història del cos de Voluntaris de Catalunya, incapaç com és d’assumir que uns senyors amb barretina anessin al Marroc a lluitar per Espanya.
“Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran miracle».
Paraules de l’Almirall Holak l’any 1585, que assaboria la victòria sobre els espanyols i va acabar fugint.
Històries com aquesta queden, lògicament, ocultes entre d’altres de major envergadura per la seva transcendència històrica i política, però no està malament donar-les a conèixer per tenir consciència de la pasta que estaven fets els nostres avantpassats i com la resistència i determinació personal poden aconseguir coses pràcticament impensables. Homes com aquests estaven fets d’una pasta que és pràcticament impossible trobar a l’Europa d’avui dia. Honor a tots ells!
Lo Rondinaire 