El Poc Honorable Carles Puigdemont, president de la Generalitat i no gaire amic de respectar les lleis legítimes, ha declarat en un acte de suport als batlles que recolzen el butifarrèndum de l’1 d’octubre, en referència al Govern d’Espanya, que «no subestimin la força del poble de Catalunya».

Que lletja és aquesta mania de voler atribuir-se la representació del poble que tenen els nacionalismes, el català en aquest cas, i altres ideologies.

Deixem-ho clar: Vostès (els separatistes) no són el poble de Catalunya. Gràcies a Déu, el poble català és molt més divers i no constitueix un bloc monolític. El poble el formen empresaris i empleats, metges, advocats, forners, estudiants, esportistes, arquitectes, pagesos, fusters… Catòlics i ateus, culers i periquitos, de dretes i d’esquerres, alts i baixos, roses i morenes. El poble el formen separatistes, sí, però també persones, moltíssimes persones, que viuen amb naturalitat el fet de ser catalans i espanyols. Persones moltes d’elles que estan fins als nassos del «procés»; d’altres que estan fins als nassos, diguem-ho també, del nacionalisme espanyol. Els que celebrem el 12-O, els que no veiem TV3% ni anirem al paripé de l’1 d’octubre també som el poble. De tot n’hi ha.

Vostè, senyor Puigdemont, és el president de la Generalitat de Catalunya però no ha d’oblidar algunes coses:

• A vostè no el van votar perquè no era candidat, el van col·locar.
• Vostè està ignorant a una part molt important dels catalans i els vol imposar un projecte polític que, a banda d’il·legal, és il·legítim.
• El poble català no és objecte de sobirania.
• Vostè és un dels responsables de la fractura social que s’està produint a casa nostra, cometent una de les pitjors irresponsabilitats que pot fer un polític: dividir el poble, trencar la convivència. S’està creant un clima que va exactament en la direcció contrària a la de la concòrdia entre els catalans. Els polítics haurien de mirar de contribuir al bé comú, no sembrar la discòrdia.

Coses del nacionalisme, sempre excloent, sempre divisori. Sempre nosaltres o ells, sempre a la cerca d’un enemic a qui culpar de les desgràcies pròpies. El poble som tots, senyor Puigdemont, no només els seus. No ens subestimi vostè tampoc.

 

---

 

CASTELLANO

 

VOSOTROS NO SOIS EL PUEBLO DE CATALUÑA

El Poco Honorable Carles Puigdemont, presidente de la Generalitat y no muy amigo de respetar las leyes legítimas, ha declarado en un acto de apoyo a los alcaldes que apoyan el butifarrèndum del 1 de octubre, en referencia al Gobierno de España, que «no subestimen la fuerza del pueblo de Cataluña».

Que fea es esta manía de querer atribuirse la representación del pueblo que tienen los nacionalismos, el catalán en este caso, y otras ideologías.

Dejémoslo claro: Ustedes (los separatistas) no son el pueblo de Cataluña. Gracias a Dios, el pueblo catalán es mucho más diverso y no constituye un bloque monolítico. El pueblo lo forman empresarios y empleados, médicos, abogados, panaderos, estudiantes, deportistas, arquitectos, labradores, carpinteros… católicos y ateos, culés y periquitos, de derechas y de izquierdas, altibajos, rosas y morenas. El pueblo lo forman separatistas, sí, pero también personas, muchísimas personas, que viven con naturalidad el hecho de ser catalanes y españoles. Personas muchas de ellas que están hasta el gorro del «proceso»; otros que están hasta el gorro, digámoslo también, del nacionalismo español. Los que celebramos el 12-O, los que no vemos Tv3% ni iremos al paripé del 1 de octubre también somos el pueblo. De todo hay.

Usted, señor Puigdemont, es el presidente de la Generalitat de Cataluña, pero no tiene que olvidar algunas cosas:

• A usted no le votaron porque no era candidato, lo colocaron.
• Usted está ignorando a una parte muy importante de los catalanes y les quiere imponer un proyecto político que, además de ilegal, es ilegítimo.
• El pueblo catalán no es objeto de soberanía.
• Usted es uno de los responsables de la fractura social que se está produciendo en nuestra casa, cometiendo una de las peores irresponsabilidades que puede hacer un político: dividir al pueblo, romper la convivencia. Se está creando un clima que va exactamente en la dirección contraria a la de la concordia entre los catalanes. Los políticos tendrían que procurar contribuir al bien común, no sembrar la discordia.

Cosas del nacionalismo, siempre excluyente, siempre divisorio. Siempre nosotros o ellos, siempre a la busca de un enemigo a quién culpar de las desgracias propias. El pueblo somos todos, señor Puigdemont, no sólo los suyos. No nos subestime usted tampoco.