Segur que tots vostès han vist la trilogia cinematogràfica Matrix o, com a mínim, n’hauran sentit a parlar. El film planteja un futur en el que les persones són sotmeses per les màquines i la intel·ligència artificial; les persones, però, connectades permanentment a una màquina, pensen que viuen en un món diferent, no són conscients de la realitat, i només un grup rebel toca de peus a terra i s’hi enfronta a la situació real. Matrix és, sintetitzant, una presó mental. Morfeo, el líder dels rebels, explica a Neo (el principal protagonista) què és Matrix. El diàleg és magistral:

• «Matrix ens rodeja, està a tot arreu… Pots sentir-la quan vas a treballar, a l’Església, quan pagues els teus impostos. És el món que han posat a davant dels teus ulls per ocultar-te la veritat».
• «Quina veritat?», respon el Neo.
• «Que ets un esclau, Neo. Igual que els altres vas néixer en captivitat, en una presó que no pots assaborir, ni olorar ni tocar».

Morfeo ofereix a Neo la possibilitat de despertar, de veure les coses tal com són per molt dur que pugui resultar:

• «Recorda. L’única cosa que t’ofereixo és la veritat, res més».

Neo ha de prendre una difícil decisió. Prendre la pastilla blava, amb la que romandrà a Matrix i es mantindrà enganyat (i potser feliç) o prendre la pastilla vermella, que el desconnectarà de la màquina i el durà a la realitat nua. Neo, és clar, pren la vermella. El resultat són tres pel·lícules de culte. Apuntarem, només per seguir el fil argumental, que el principal personatge dels «dolents» és l’Agent Smith.

 

A Catalunya tenim el nostre Matrix particular, el Matrix Separata que, a diferència del cinematogràfic, no ha estat creat per les màquines sinó pels cabdills nacionalistes.

Al Matrix Separata, Catalunya, una nació mil·lenària independent i democràtica, es va enfrontar amb un estat opressor anomenat Espanya, culturalment endarrerit, racialment inferior, protofeixista i, en perdre la guerra el 1714 (com és possible!!??), va perdre també el seu estatus de país independent, passant a ser una colònia espanyola. Al Matrix Separata no volen admetre que aquest conflicte havia de resoldre la successió a la Corona… d’Espanya.

El Matrix Separata fa un salt en el temps i obvia la veritable Guerra d’Independència, la que va enfrontar Espanya amb la França Napoleònica, perquè és incapaç de suportar el fervor religiós i patriòtic espanyolista amb que el poble va lluitar contra l’enemic invasor. Coses del pensament màgic.

El Matrix Separata, tan progressista, ignora episodis com la Guerra dels Malcontents, que demanava el retorn de la Inquisició, o les Guerres Carlines.

El Matrix Separata converteix la Guerra Civil Espanyola, com no, en un conflicte entre Catalunya i Espanya, passant per alt els assassinats de catalans a mans de les milícies sota la responsabilitat del Poc Honorable Lluís Companys, passant per alt que la covard burgesia es va llençar als braços de Franco de por que tenien al monstre anarquista, ignorant una unitat genuïnament catalana enquadrada al bàndol nacional (el Terç de Nostra Senyora de Montserrat) o les mostres d’entusiasme popular que es van produir a Barcelona amb l’entrada de les tropes nacionals.

Al Matrix Separata violar les lleis legítimes (Constitució, Estatut) no és violar les lleis perquè s’inventen una altra llei que anul·la les anteriors perquè a uns quants els hi surt dels collons i ja està. Això sí, tots han d’obeir aquesta llei suprema. Visca la democràcia!

Al Matrix Separata tot funciona bé i si no és així és culpa d’Espanya.

Al Matrix Separata et donen gelat de postre cada dia i es pot triar de quin gust. Si te’l donen de xocolata tu penses que és de coco i automàticament passa a ser de coco. A Espanya això és impensable, és clar; si és de xoco i vols de coco, mala sort, i això si n’hi han gelats, que no està clar!

Al Matrix Separata San Ignacio de Loyola no és San Ignacio de Loyola: és Sant Ignasi d’Oriola, i au, arreglat. Hernán Cortés és Ferran Cortes, Cervantes era català com Colón (Colom, perdó) i Santa Teresa de Ávila, evidentment, no era d’Àvila. Messi té el nivell A de la llengua nacional com a bon català de soca-rel que és, i en néixer venia amb barretina i tot.

Al Matrix Separata el Madrid no ha guanyat cap Champions i el Barça no és més que un club, és l’únic club.

Al Matrix Separata Catalunya no és Espanya, Matrix no és Matrix, no saben què és un toro, l’alcohol no és etílic, les drogues no droguen, la sobaqueta no fa oloreta i sempre fa sol (només plou a sobre els horts, per regar, i si ha un pagès no es mulla). Les dones són lletges perquè ser boniques és masclista, feixista i una mostra d’heteropatriarcat, i les nenes neixen amb el serrell recte com els ninots de Playmobil. Els homes fan el que diuen les dones i punt.

Al Matrix Separata no hi ha colesterol, hèrnies, cap mena d’accident, grip, refredats ni cap altre dels virus o malalties espanyoles. La salut del català de Matrix és de ferro encara que estigui a punt d’anar-se’n al cel (català, n’hi ha una parcel·la exclusiva).

Al Matrix Separata no hi ha paper higiènic perquè els catalans de veritat no embruten. Aquí fas un pet i fa bona olor.

Al Matrix Separata el trànsit és fluït, mai no hi han cues. Si alguna cosa no va bé serà que els de Madrid han ficat un peatge obligant a La Caixa a cobrar per passar. Les bicis respecten els semàfors, els senyals i l’espai dels vianants. Els cotxes no contaminen i polítics exemplars com la Colau es desplacen en catifa voladora, que no deixa residus.

Al Matrix Separata pakistanesos, marroquins, senegalesos i sirians són catalans, però un paio d’Albacete és un invasor i un colon, tret que faci un acte de contrició nacionalista i demani ser admès a la tribu estelada en mà.

Al Matrix Separata els Pujol són una família humil que no té ni cinc i la mare superiora té 25 anys permanentment i la pell fineta com el culet d’un nadó.

Al Matrix Separata les escoles no són centres d’adoctrinament nacionalista, ni molt menys!

I, sobretot, al Matrix Separata no hi ha Déu. Hi ha un ídol, la nació.

A Catalunya, sembla, necessitem una fàbrica que no pari de produir pastilles vermelles. Una part important de la població catalana viu en un estat d’alienació mental molt, molt preocupant, absolutament fanatitzada darrere d’una classe política embogida que no té cap mena de respecte per les lleis, pels procediments legals, per la història de Catalunya, per la realitat ni pels catalans no nacionalistes. Es clar que aquests, sent escrupolosos, al Matrix Separata no són catalans.

Fuig. Tú que ets sensat, català de seny, que estàs llegint això, fuig del nacionalisme. Pren la pastilla vermella, enfronta’t als «agents Smith» del Matrix Separata. Llegeix, estudia, informa’t, no busquis només el que vols llegir o sentir, busca la veritat. Passa de TV3%, passa de Catalunya Ràdio i de la premsa del Règim. Desconnecta de Matrix.