ETA, MÁS FUERTE QUE NUNCA
ETA no ha sido vencida. Al contrario: es más fuerte que nunca.
ETA no ha sido vencida. Al contrario: es más fuerte que nunca.
La memoria de los progres no es muy histórica pero es bastante selectiva.
Cinquena nit d’incidents violents a diverses ciutats, els més greus a Barcelona i Girona. I tot amb la complicitat de polítics i mitjans nacionalistes i/o d’esquerres.
No deixa de ser curiós com s’enfurisma l’esquerra quan algú gosa defensar idees contràries a les seves, per molt argumentades que estiguin o defensades amb respecte. A ells tant els és.
L’esquerra no sap perdre. Esquerra és totalitarisme.
Vox es un partido derechista al uso, liberal, prosionista y capitalista, que en ningún caso representa un peligro para la democracia ni para el Sistema porque, ténganlo claro, Vox es el Sistema.
Matar, para ETA, era un medio para la consecución de sus fines políticos. Sus viles asesinatos han sido una consecuencia, no su ser. Si ETA ha decidido dejar de existir, o más bien de matar, es simplemente porque cree que, para conseguir la secesión de las provincias vascas, ya no conviene matar. Ya no hace falta ni es políticamente rentable.
Esquerra no és sinònim de llibertat, sinó de tirania. No és sinònim de pau, sinó de terror. No és sinònim de veritat, sinó de manipulació, de mentida. No és sinònim de combat noble, sinó d’agitació. L’odi és el que els mou.
L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.
El pasado viernes Víctor Láinez, un catalán que vivía desde hacía algunos años en Zaragoza, salió a tomar algo en un local de ocio. Allí coincidió con unos okupas a los que, al parecer, no les hizo ninguna gracia que Víctor luciera unos tirantes con los colores de la enseña nacional. Le insultaron y le provocaron. Víctor optó por abandonar el local y, ya en la calle, fue atacado por la espalda por dos de esos cobardes malnacidos. Le golpearon con un objeto contundente en la cabeza, presumiblemente una barra de hierro, por la espalda, sin la más mínima oportunidad de defenderse. Ya desplomado en el suelo fue también pateado.
Aquí teniu un exemple de la revolució dels somriures, del procés pacífic i democràtic. Au, va! L’esquerra del capital, camí de Plaça Catalunya on se celebrava pacíficament el 12-O.