LA VIOLENCIA NO TAN SOTERRADA DEL «PROCÉS»

El nacionalismo tiene en el «procés» un proyecto totalitario que ha excluido de la esfera social a la mitad de la población, haciendo creer a la otra mitad que es víctima de un estado fascista que les quita el dinero y la libertad, y que sus conciudadanos son invasores o colonos. Así pues, con el germen del odio anidado en buena parte de ellos, ¿cómo vamos a sorprendernos de que una manifestación acabe a porrazos y a tortas? ¡Pues normal, si es que no puede pasar otra cosa!

MALPARITS

El nacionalisme va convertir la tragèdia dels atemptats del 17-A en una eina contra el govern, contra el rei i contra Espanya.
Ara, un any després, tot continua igual. En comptes de recordar les víctimes, continuen amb la obsessió del procés. Malparits!

RESPOSTA A LA CARTA ALS MITJANS DEL PRESIDENT QUIM TORRA (cat/cast)

President Torra, vostè manipula quan qualifica de feixistes els que treuen els llacets. Vostè les manipula quan parla de presos polítics iexiliats. Vostè menteix quan generalitza assenyalant els GDR com a violents. Vostè calla quan la violència ve del seu costat. Vostè potser no se n’adona, però el «procés» i el seu projecte de republiqueta estan molt més a prop del feixisme que els descontaminadors de xurros grocs.

CATALANS HISPANS: TARD O D’HORA HAUREM DE DEFENSAR-NOS (català – castellano)

El 155 no ha estat una solució, sinó un parèntesi. Els líders nacionalistes, que van enganyar a la seva pròpia gent sabent que no podrien complir les seves promeses de república idíl·lica, han començat una fugida cap endavant que ens conduirà, irremeiablement, a un enfrontament civil. El seu fanatisme, el menyspreu als que ens sentim alhora catalans i espanyols, l’odi a Espanya i la frustració política desembocaran en situacions cada cop més tenses i, al final, més violentes.

CARLISME I SEPARATISME: UNA RELACIÓ DIRECTA?

La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.