President Torra, vostè manipula quan qualifica de feixistes els que treuen els llacets. Vostè les manipula quan parla de presos polítics iexiliats. Vostè menteix quan generalitza assenyalant els GDR com a violents. Vostè calla quan la violència ve del seu costat. Vostè potser no se n’adona, però el «procés» i el seu projecte de republiqueta estan molt més a prop del feixisme que els descontaminadors de xurros grocs.
Al nacionalismo no se le combate cediendo ante él y abriéndole la mano. Al nacionalismo se le ha de plantear la batalla, primeramente, ideológica. Al nacionalismo se le debe privar de la enseñanza, o más bien intoxicación que pretende producir en los jóvenes. Al nacionalismo se le combate rebatiendo sus mentiras y sus medias verdades, se le combate en la calle.
El 155 no ha estat una solució, sinó un parèntesi. Els líders nacionalistes, que van enganyar a la seva pròpia gent sabent que no podrien complir les seves promeses de república idíl·lica, han començat una fugida cap endavant que ens conduirà, irremeiablement, a un enfrontament civil. El seu fanatisme, el menyspreu als que ens sentim alhora catalans i espanyols, l’odi a Espanya i la frustració política desembocaran en situacions cada cop més tenses i, al final, més violentes.
En el fondo son revolucionarios de broma. ¿Cuántos de ellos se han rajado delante del juez? Que no iba en serio, que lo de la independencia era algo simbólico. ¡Era broma, señoría!
La Generalitat de Catalunya va crear una estructura dins dels Mossos, amb fons reservats, per tal d’exercir un control sobre les activitats de polítics, partits, periodistes, personatges públics, particulars i associacions civils contraris a la secessió; Això suposa, a la pràctica, l’ús dels Mossos com a policia política.
La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.
Rajoy i els seus, que són bàsicament una colla d’inútils que en cap moment han portat la iniciativa, van aplicar el 155 perquè no van tenir més remei, amb desgana, amb gens ni mica de voluntat d’arreglar el gravíssim problema que té Catalunya i Espanya per extensió: el càncer del nacionalisme.
El bombardeig propagandístic i la falta d’esperit crític converteixen moltes persones en autèntiques esponges que repetiran els eslògans i les idees abocades als mitjans de comunicació. Cal, per tant, aclarir conceptes per saber de què parlem realment i no caure al parany de la manipulació.
El diàleg i la mediació que reclamen des de la Generalitat de Catalunya són el nou parany del separatisme, una falàcia i un argument fals per aconseguir els seus objectius. Aquesta voluntat de diàleg no és en absolut real.
El Poc Honorable Carles Puigdemont, president de la Generalitat i no gaire amic de respectar les lleis legítimes, ha declarat en un acte de suport als batlles que recolzen el butifarrèndum de l’1 d’octubre, en referència al Govern d’Espanya, que «no subestimin la força del poble de Catalunya». Que lletja és aquesta mania de voler […]
