Rajoy i els seus, que són bàsicament una colla d’inútils que en cap moment han portat la iniciativa, van aplicar el 155 perquè no van tenir més remei, amb desgana, amb gens ni mica de voluntat d’arreglar el gravíssim problema que té Catalunya i Espanya per extensió: el càncer del nacionalisme.
El pasado viernes Víctor Láinez, un catalán que vivía desde hacía algunos años en Zaragoza, salió a tomar algo en un local de ocio. Allí coincidió con unos okupas a los que, al parecer, no les hizo ninguna gracia que Víctor luciera unos tirantes con los colores de la enseña nacional. Le insultaron y le provocaron. Víctor optó por abandonar el local y, ya en la calle, fue atacado por la espalda por dos de esos cobardes malnacidos. Le golpearon con un objeto contundente en la cabeza, presumiblemente una barra de hierro, por la espalda, sin la más mínima oportunidad de defenderse. Ya desplomado en el suelo fue también pateado.
“Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran miracle».
Paraules de l’Almirall Holak l’any 1585, que assaboria la victòria sobre els espanyols i va acabar fugint.
Històries com aquesta queden, lògicament, ocultes entre d’altres de major envergadura per la seva transcendència històrica i política, però no està malament donar-les a conèixer per tenir consciència de la pasta que estaven fets els nostres avantpassats i com la resistència i determinació personal poden aconseguir coses pràcticament impensables. Homes com aquests estaven fets d’una pasta que és pràcticament impossible trobar a l’Europa d’avui dia. Honor a tots ells!
La cita és de ‘Centinela contra franceses’, obra del català Antonio Capmany i de Montpalau, «el text més exaltador d’Espanya que s’ha escrit mai» en opinió del prestigiós historiador Ricardo García Cárcel, escrit en 1808 durant la Guerra de la Independència:
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra preciosísima libertad está amenazada, la patria corre peligro y pide defensores: desde hoy todos somos soldados, los unos con la espada y los otros con la pluma».
No podem parlar amb propietat de vaga ni d’aturada del país, sinó més aviat d’operació política i de boicot a l’economia del país. Les coses, pel seu nom: és un boicot.
Idealitzat pels nacionalistes d’avui després de ser afusellat, ha esdevingut un mite intocable del separatisme, icona màxima del victimisme nacionalista.
Barraycoa defensa al llibre la tesi de que la repressió republicana, que va costar la mort a prop de 9000 catalans, no va ser pas casual ni descontrolada si no més aviat fruit d’un «desordre molt ordenat».
El bombardeig propagandístic i la falta d’esperit crític converteixen moltes persones en autèntiques esponges que repetiran els eslògans i les idees abocades als mitjans de comunicació. Cal, per tant, aclarir conceptes per saber de què parlem realment i no caure al parany de la manipulació.
Posin-se còmodes, facin crispetes i estiguin atents. Si us plau, no es perdin els propers capítols de les Cròniques Separates. Tornarà el president refugiat? Guerra o pau entre carnívors i vegans? L’espectacle és impagable, val la pena. El ridícul no té fi. Com cantava Queen, show must go on!
Jaume Roures és un productor audiovisual catalanista i comunista que ha recolzat la celebració d’un referèndum de secessió per a Catalunya.
Fundador del diari Público i de La Sexta, és una persona molt influent .
Lo Rondinaire 