LA CULPA COM A FACTOR DE CANVI CULTURAL (I): LA HISTÒRIA D’ESPANYA

Si mirem enrere i observem els grans esdeveniments històrics que han canviat el món en els últims 500 anys i han conformat el que coneixem, veurem que han estat canvis bruscos que han acabat en violència o, directament, l’han utilitzat com a eina de canvi:

  • La Reforma de Luter (Martin Luther, en alemany).
  • La independència dels EEUU.
  • La Revolució Francesa.
  • La caiguda de l’Imperi Espanyol.
  • La Primera Guerra Mundial.
  • La Revolució Russa.
  • La Segona Guerra Mundial.

Esdeveniments històrics d’aquesta magnitud incideixen de tal manera en la vida de les persones que els hi toca viure’ls que la seva atenció se centra permanentment en ells, com és lògic i normal, en tant que moltes vegades els hi anirà la vida. Ara, quan un canvi és gradual, és molt més difícil percebre que, efectivament, aquest s’està produint. En aquest sentit, l’enginyeria social és avui dia una eina essencial en el canvi de paradigma, és a dir, en el pas d’una societat cristiana a una que no ho és, encara que pugui mantenir certes formalitats, pura façana.

Un dels factors utilitzats per impulsar el canvi social a foc lent és la culpa. La persona que se sent culpable hi anirà exactament cap allà on volen els promotors d’aquest canvi, sense qüestionar-se la majoria una cosa essencial: Són realment culpables? Analitzarem com des dels mitjans de comunicació, els polítics i fins i tot des de la indústria de l’entreteniment se’ns mira d’inculcar un sentiment de culpabilitat per tal d’afavorir un canvi cultural i finalment polític. Gramsci en estat pur.

ESPANYA I LA SEVA HISTÒRIA

Imperi Espanyol i Llegenda Negra

«La Llegenda Negra va tenir un greu efecte sobre els espanyols: uns s’indignaren i es resistiren absolutament a acceptar res d’allò i afirmaren que tot lo espanyol era meravellós, el qual és un perillós error; uns altres es deixaren contaminar i més o menys acceptaren la visió negativa, decadent, perniciosa d’Espanya; i va haver-hi només alguns pocs espanyols que van mantenir els ulls oberts i nets i que veieren les coses com eren, el mal com a mal i el bé com a bé.

Julián Marías

Espanya va tenir durant la seva època imperial un pes immens al món, sent de fet la potència dominant. Com la de qualsevol altre país, la història d’Espanya té llums i ombres, i hem aportat al món personatges gloriosos i d’altres infames. Serà difícil, però, trobar un altre país on els propis ciutadans sentin un rebuig tan gran per la seva història i la mateixa existència de la nació. I no, no és casualitat.

Leyenda Negra
Propaganda antiespanyola. Grabat del neerlandés Theodor de Bry

L’origen el podem trobar en la difusió de la Llegenda Negra per part de potències rivals, principalment protestants (també Itàlia, que no ho era), on es presentava els espanyols com a autèntics monstres que mataven indis per plaer i als natius com a pobres éssers bondadosos indefensos, amb la inestimable col·laboració al respecte de Fray Bartolomé de las Casas. Llibres com ‘Leyenda Negra’ de Julián Juderías, ‘La Leyenda Negra, un invento contra España’ del nord-americà Philip Powell, ‘La conjura silenciada contra España’ d’Alberto G. Ibáñez o ‘Imperiofobia y Leyenda Negra’ d’Elvira Roca, un autèntic èxit editorial, entre d’altres, deixen a les clares que Fray Bartolomé exagera en la seva obra ‘Brevísima relación de la destrucción de las Indias’, que les xifres de morts que s’han publicat en moltes obres són falses (cada espanyol hauria d’haver mort 16 indis al dia des de l’arribada al 1492 fins a la fi de l’Imperi) i, sobre tot, que la conquesta hagués estat impossible sense la complicitat amb poblacions natives que van veure, en l’arribada dels espanyols, una possibilitat de combatre els seus enemics i, en ocasions, alliberar-se del seu jou; el fet de presentar les comunitats precolombines com a exemples de bondat i innocència és faltar a la veritat; els sacrificis humans estan documentats i eren una pràctica estesa entre molts pobles, per exemple.

 

 

Els espanyols, sí, vam cometre actes miserables i barbaritats a Amèrica, és cert, però no per ser espanyols. Així és la condició humana. Ser espanyol no el fa a un ni millor ni pitjor persona, i hem de reconèixer com a dolent el que és dolent i com a bo el que és bo, sense complexes.

La Llegenda Negra va ser un element propagandístic contra l’Imperi Espanyol que, increïblement, ha estat absorbit pels propis espanyols i ens afecta encara avui dia, exagerant i explotant els factors negatius i ocultant l’obra educadora i evangelitzadora d’Espanya, la protecció legal atorgada pels Reis Catòlics als indígenes, la fundació de ciutats, hospitals, universitats…

 

La Inquisició

«La Inquisició espanyola és tan cèlebre fonamentalment per dues raons: per l’eficaç propaganda protestant i la resta d’enemics polítics de l’Espanya del segle XVI i per la clara politització del tribunal durant el segle XIX, en el qual els liberals el presentaven com a símbol de l’Espanya reaccionària i els conservadors com defensor de les virtuts de l’Espanya tradicional».

Henry Kamen

Probablement, en sentir nombrar la Inquisició, per exemple en una pel·lícula de Hollywood, sempre anirà acompanyada del cognom «espanyola», i els hi deu de venir al cap la imatge d’una crueltat sense límits i morts en quantitats industrials.

Bé, primer de tot: Contràriament al que puguin pensar, la Inquisició no es va fundar a Espanya, on va implantar-se l’any 1478, sinó a França, l’any 1184, i va existir a altres països europeus, com per exemple Anglaterra. Els anglesos, s’ha de reconèixer, són uns mestres manipulant la història. Sempre acaben imposant el seu relat, queden com a bons jans i fan quedar els altres malament, especialment a nosaltres, quan realment són ells els que podrien carregar amb una llegenda negra com la nostra amb molta més justificació.

En segon lloc, i sense pretendre justificar els mètodes, sí és necessari combatre la propaganda. Percentualment, el número d’execucions va ser baix, al voltant d’un 10%, uns 3000 en total… en 300 anys, uns 30 a l’any entre l’Espanya peninsular i les Indies. Només per comparar, la Reforma Calvinista va suposar un 90% d’execucions processals.

Ens trobem, novament, amb una campanya d’intoxicació contra Espanya basada en mentides i/o exageracions, a més de l’error habitual de jutjar fets històrics amb una mentalitat moderna.

 

La Reconquesta

«Oyendo hablar a un hombre, fácil es / acertar dónde vio la luz del sol; / si os alaba Inglaterra, será inglés, / si os habla mal de Prusia, es un francés, / y si habla mal de España, es español».

Joaquim Bartrina, poeta català

Alguns historiadors situen la primera unitat política hispana (servidor comparteix aquesta opinió) a l’època visigoda, concretament l’any 589 amb la conversió al Catolicisme del Rei Recaredo, que va suposar la unitat religiosa del regne i la conformació d’un sol poble entre visigots (majoritàriament arrians) i hispanoromans (catòlics). Les divisions internes i enfrontaments entre els visigots, però, van afavorir la invasió sarraïna l’any 711, on l’exèrcit visigot va ser derrotat a la batalla de Guadalete. Els musulmans van conquerir pràcticament tota la Península Ibérica, interrompent així aquesta unitat,  i van romandre fins a la definitiva derrota del regne nassarita de Granada el 2 de gener de 1492, punt final de l’empresa històrica de la Reconquesta. És a dir, va durar gairebé 800 anys. Els cristians  tornaven a ser amos de la seva terra i amb els Reis Catòlics tornaria la unitat política.

Toma de Granada contrarios
A Espanya no hi ha cap un burro més!

El 2 de gener, any rere any, es commemora la fi de la Reconquesta. I any rere any es concentren en protesta contra aquesta celebració un grapat de burros que no tenen altre feina a fer que anar a tocar els pebrots. Els individus en qüestió són, com no podia ser d’altra manera, d’extrema esquerra (IU, Podemos i organitzacions satèl·lits), i veuen en el 2 de gener un exemple de feixisme, racisme i xenofòbia. Aquesta gent no toca de peus a terra, es força preocupant. Coses com aquesta només poden passar a Espanya; així som. És un cas clar d’ignorància, per una part, i d’auto odi (hispanofòbia o endofòbia) per altre, factible només en un país que ha assumit com a pròpia la propaganda i el discurs dels seus enemics.

Toma de Granada contrarios 2
L’extrema esquerra contra la commemoració de la Presa de Granada.

Conclusió

Les potències enemigues d’Espanya, principalment Anglaterra, França i Holanda, es van dedicar a difondre, amb la complicitat d’alguns espanyols, una sèrie d’exageracions i mentides (Llegenda Negra) per tal de minar la nostra imatge, poder i posició al món, i ho van fer de forma eficaç. Tant, que aquesta llegenda ha estat assumida de forma generalitzada fins i tot a Espanya mateixa. Només això explica el rebuig als nostres símbols i a la nostra història de part d’alguns autòctons, i l’associació que es fa de la nostra pàtria amb coses que avui dia són percebudes com a negatives.

La nostra història, com la d’altres nacions que no tenen mala reputació, té llums i ombres, però no és per avergonyir-se ni molt menys per sentir-nos culpables. Els polítics, intel·lectuals progressistes, TV i sobretot el cinema s’encarreguen contínuament d’alimentar aquestes corrents hispanòfobes mirant de fer-nos sentir culpables. Hem aportat moltes coses al món, i és cada cop més necessària una tasca de difusió dels fets i aportacions positives d’Espanya a la civilització (literatura, heroisme, medecina, ciència, arquitectura, coneixement, Fe…) per tal de tenir una visió ajustada a la realitat del nostre paper històric.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s