El nacionalisme, com ens té acostumats, segueix manipulant el llenguatge amb finalitats propagandístiques. Ja el passat 3 d’octubre alguns sindicats minoritaris van convocar, segons ells, una vaga. Alguns també es van referir a aquella jornada com a «aturada del país». A la pràctica, va consistir més aviat en un tancament patronal, ja que moltes empreses directament no van donar opció a treballar als seus empleats que són, curiosament, els que havien de decidir si treballaven o no; també com sempre es van veure piquets i negocis que tancaven intimidats i coaccionats per aquests grups violents. En resum, va haver-hi gent que no va treballar perquè va seguir la convocatòria, gent a qui va no deixar treballar la seva empresa (el cas del que escriu això, per exemple) i gent que no va poder treballar per por a les accions dels piquets.

Avui ens trobem de nou en la mateixa situació. La convocatòria, que corre de part del Intersindical-CSC, sindicat separatista conegut a casa del seu secretari general i poc més, és oficialment per protestar «contra la precarietat laboral, el decret aprovat pel Govern que facilita el trasllat d’empreses establertes a Catalunya a altres comunitats i la regressió de drets socials». I diem oficialment perquè això és només una excusa; les veritables raons són enterament polítiques i formen part de l’estratègia separatista per aconseguir la secessió de Catalunya. Per tant això no és una vaga ni res que s’assembli, sinó una operació d’agitació política. Tampoc no poden parlar aquests manipuladors d’«aturada del país»: El país no s’atura, el fan parar i per tant podem parlar legítimament de boicot a l’economia catalana i per extensió a l’economia nacional, i un atac a les empreses i als treballadors que per força ha de tenir unes repercussions negatives per a tots.

La prova definitiva de que això és una operació política (com ho va ser la del 3 d’octubre) és el suport que donen a aquesta farsa l’ANC i Òmnium Cultural, entitats separatistes que no tenen res a veure amb el món laboral. Però hi ha més. Ja al novembre de 2013 Oriol Junqueras amenaçava amb aturar l’economia durant una setmana, advertint sobre els efectes que tindria això sobre el PIB i la prima de risc espanyola, i més recentment van ser TV3 i altres mitjans separatistes els que van quedar amb el cul a l’aire al afirmar que la suposada vaga del 3-O era convocada per la «repressió policial del 1-O», quan les CUP ja defensaven la convocatòria des del 23 de setembre. És a dir, hi ha continuïtat i una planificació prèvia, és una acció i no una reacció.

A qui pretenen enganyar?

És o no això una operació política?

Per fer vaga primer s’ha de treballar, ganduls!

Bé, doncs. Això ni és una vaga ni és una aturada del país. És una operació d’agitació política i un boicot a l’economia per part del separatisme, impulsada en aquest cas per un sindicat insignificant dirigit per un terrorista assassí, Carles Sastre, que va acabar amb la vida de l’empresari José María Bultó l’any 1977 i l’ex alcalde de Barcelona, Joaquim Viola, i la seva esposa, Montserrat Tarragona, el 1978; era militant del grup terrorista EPOCA (Exèrcit Popular Català) i va adossar una bomba al cos de les seves víctimes, que literalment van rebentar al esclatar l’artefacte. Increïblement no es va podrir a la presó per aquests fets. Posteriorment, ja integrat en Terra Lliure, va ser condemnat a 18 anys per pertinença a banda armada, i en va complir només 11. Quanta repressió per part del feixisme espanyolista! Aquest individu va ser presentat a TV3 com a «pres polític» i «gran reserva de l’independentisme»; no, no és broma. Ho poden veure al vídeo a partir del minut 21. Bé, doncs aquest és el «sindicalista» impulsor de la «vaga». Déu ens guardi d’aquesta gentussa.