El govern del PP va aplicar l’article 155 de la Constitució arran de la rebel·lió del govern de la Generalitat de Catalunya després de ser aprovada la seva aplicació pel Senat el passat 27 d’octubre. Però de què ha servit, realment, el citat article? Essencialment res no ha canviat. Repetim: Essencialment.

Rajoy i els seus, que són bàsicament una colla d’inútils que en cap moment han portat la iniciativa, van aplicar el 155 perquè no van tenir més remei, amb desgana, amb gens ni mica de voluntat d’arreglar el gravíssim problema que té Catalunya i Espanya per extensió: el càncer del nacionalisme.

PER PASSOS

• Els Mossos d’Esquadra. Destituït el major Trapero, que seria una vergonya per a qualsevol policia del món digna de consideració, es va fer càrrec del cos el seu segon. És a dir, res no ha canviat. El PP va confiar en una policia que, descaradament, el va trair el dia 1-O, evadint les seves funcions quan no col·laborant sense cap mena de complex en la celebració del «butifarréndum». De ben segur que als Mossos hi ha de tot, ideològica i moralment parlant, però l’actuació general del cos va ser una vergonya. Trapero, literalment, es va riure del govern d’Espanya, a qui ningú a Catalunya pren ja en serio. A dia d’avui res no ha canviat veritablement a la policia catalana.
• L’ANC i Òmnium Cultural. Els seus líders, els populars Jordis, estan a presó a causa de l’actuació judicial però, val a dir, en contra dels interessos del govern, que veu alimentar així el victimisme nacionalista. Les seves organitzacions, però, continuen fent com si res. És a dir, dues organitzacions claus en el cop d’Estat a foc lent que s’està cuinant a Espanya segueixen operant amb tota normalitat, regades a més amb milions d’euros de diners públics.
• TV3, Catalunya Ràdio i els mitjans del règim. Covards i carregats de complexes com són el senyor Rajoy i el seu partit, ni el més optimista es podia creure que realment s’arribés a intervenir algun dels mitjans de la «Corpo», com es coneguda la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, és a dir, TV3 i Catalunya Ràdio, principalment. No es pot entendre el procés sense aquestes dues emissores, veritables altaveus del secessionisme i propagadores del virus nacionalista, dedicades dia i nit a escampar l’odi a Espanya entre els catalans. La llibertat d’expressió és una cosa. Que uns mitjans públics es dediquin, amb diners de tots, a mentir, manipular, intoxicar, promoure la rebel·lió i la subversió, és una altra ben diferent. Res no ha canviat en aquest sentit, tampoc.
• Els diners. El senyor Montoro es va fer amb el control dels calerons però, que se sàpiga, no ha tallat les quantioses subvencions que reben un bon grapat de mitjans dedicats al foment del separatisme i de la hispanofòbia, molts dels quals, val a dir, no subsistirien sense subvencions.
• L’educació. L’últim dels pilars dels nacionalisme, o més aviat el primer. En moltes escoles catalanes s’adoctrina i s’ensenya als nens una història falsa de Catalunya i, el que és pitjor, se’ls ensenya a odiar Espanya. L’escola catalana està pensada per a la creació d’una consciència nacional catalana, així de clar.

Vet aquí els fonaments del procés. Intactes. Tot continua igual en essència. El PP és un cau de covards i traïdors als qui Espanya no els importa un rave, que en cap moment ha tingut voluntat real de combatre al camp que s’ha de combatre, que és el de les idees. S’ha amagat darrere les actuacions judicials per no fer el que li corresponia i és tan culpable com l’antiga Convergència, ERC, la CUP, el PSOE, el PSC o Podemos i els seus satèl·lits de la situació en que ens trobem. C’s, que ha recollit el vot de la gent farta de nacionalisme, també és culpable en certa mida, cegats com han estat amb la possibilitat de guanyar unes eleccions autonòmiques i deixant passar l’oportunitat de desballestar el nacionalisme amb el 155; però no, només han sapigut mirar a curt termini i pensar en termes electoralistes. Ningú no té visió d’estat.

I ara, després del 21-D, ens tornem a trobar amb l’evidència: Que res no ha canviat. Una Catalunya trencada en pràcticament dues meitats. Fuigdemont donant la murga des de Brussel·les. Els ploramiques dels llacets grocs. La tele i la ràdio del Règim, com sempre… Val a dir que l’única cosa positiva que ha tingut tot això del procés és el despertar d’una massa de catalans que, farts de nacionalisme i pràcticament a última hora, en veure les orelles al llop, ha reaccionat i ha sortit al carrer, fent visible que el poble de Catalunya no és un bloc monolític en favor de la secessió, com pretenien fer-nos creure des de la Generalitat i els afins al separatisme.

Resultats electorals al marge, s`ha d’entendre una cosa: el problema no és Fuigdemont, ni ERC, ni la CUP, ni la Colau, ni els Jordis. El problema és el nacionalisme. Tots aquests són la conseqüència, la visualització del càncer. S’ha de combatre aquesta ideològica tòxica o no sortirem mai del bucle, serà sempre el Dia de la Marmota, com a la mítica pel·lícula de Bill Murray. Però clar, s’ha de voler fer. El nostre futur està en joc.

El 155 podia haver estat útil com a eina inicial per fer aquesta dura però necessària tasca, però ni així. No es vol solucionar el problema i els propers anys, probablement, ens portin canvis polítics que ens permetin entendre per què.