L’ajuntament de Sevilla, amb els vots a favor de PP, PSOE i Ciudadanos, ha aprovat l’escut històric de la ciutat com a oficial; és a dir, no és que Sevilla no tingués escut, que el tenia, és només que ara ho és de manera oficial, un mer tràmit. «Las cosas de Palacio van despacio», que es diria en castellà.

L’escut en qüestió és aquest:

 

L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.

Però, qui i què surt realment a l’escut?

• Al centre, Fernando III, el Sant, rei de Castella (1199-1252), que va reconquerir Sevilla del domini musulmà. Porta l’orbe a la mà esquerra com a símbol de conqueridor i la seva espasa, i forma part de l’escut des de poc després de la seva mort, uns quants anys, o sigui.
• A l’esquerra, Sant Isidor (segles VI-VII), Arquebisbe de Sevilla i un pou de saviesa.
• A la dreta, Sant Leandre, germà de Sant Isidor i Arquebisbe abans que ell. Aconseguí que els visigots es convertissin al catolicisme amb la conversió del Rei Recaredo, anunciada al III Concili de Toledo, fet de gran importància històrica ja que suposà, a la pràctica, la primera unitat política espanyola, la unitat religiosa del regne i la conformació d’un sol poble entre visigots (majoritàriament arrians) i hispanoromans (catòlics). Ambdós formen part de l’escut des de l’època del Rei Alfons X el Savi (s. XIII).
• A dalt de tot, una corona.
• La ciutat ostenta també els títols de «Muy Noble», «Muy Leal», «Muy Heroica», «Invicta» i «Mariana», aquest últim concedit pel general Francisco Franco el 1946 a petició de l’ajuntament, per la devoció dels sevillans a la Verge Maria.

Clar, tot plegat ha fet que els comunistes d’Izquierda Unida i la marca blanca de Podemos, Participa Sevilla, s’emprenyin una mica: manca de «pluralitat religiosa» (però aquests no són ateus?), un títol atorgat per Franco, espases, creus, sants… Aquesta gent són com els vampirs, veuen una creu i els crema l’ànima. A la polèmica s’han sumat també, com no, els sindicats (?) UGT i CCOO. Uns i altres portaran aquest afer a la justícia. Servidor pensava que aquesta gent estava per defensar els drets dels treballadors, però vet aquí que no, o no només això. Així els hi va.

Imaginem que això de l’escut els ha agafat desprevinguts. Com que és nou… i a més ha de ser dur acceptar que la història és com és i no com ells voldrien que hagués estat. Mala sort, amics. En el fons és el totalitarisme comunista de sempre camuflat d’una falsa tolerància i pluralitat, és anticristianisme i, per extensió, hispanofòbia. Res de nou. Un símbol utilitzat amb tota normalitat des del segle XIII (amb algunes lleus variacions posteriors) que ara, resulta, no agrada a uns quants i el volen canviar. A veure si voldran la falç i el martell i treure els sants per posar a l’escut Marx, Lenin, Stalin o als ganduls aquells del Sindicat Andaluz de Trabajadores. En fi. Paciència.