Desembre de 1585. Espanya és llavors una potència mundial; de fet, la gran potència mundial. I catòlica. Aleshores, Espanya donava al món homes grans de debò com don Francisco de Bobadilla. A Flandes es lliura la Guerra dels 80 anys, en la qual les províncies dels Països Baixos, majorment protestants, es van rebel·lar contra la sobirania de Felipe II.

Els Terços es dirigeixen al nord a sufocar les revoltes i auxiliar a les poblacions catòliques. En arribar al riu Mosa, el Maestre de Camp Don Francisco de Bobadilla rep l’ordre de prendre l’illa de Bommel, situada entre el Mosa i el riu Vaal, malgrat ser un illot d’escàs valor. Creua el riu amb 5000 homes i ho pren amb facilitat. Els rebels, per la seva banda, amb l’Almirall Holak al capdavant, no s’ho van pensar; es van armar i van envoltar completament l’illa amb una nombrosa flota. Els espanyols, a tir de l’artilleria holandesa i sense possibilitat d’auxili, no tenien escapatòria.

Però si hi havia soldats durs de debò, aquests eren els Terços de Flandes, que per descomptat no anaven a vendre fàcilment la seva pell. Famolencs i xops, van aguantar el setge holandès com bonament van poder. L’Almirall Holak, sabent-se en superioritat i assaborint la victòria, va oferir una rendició honrosa als Terços, però els altius espanyols no es rendeixen així com així. Aquesta va ser la resposta que va rebre:

«Els infants espanyols prefereixen la mort a la deshonra. Ja parlarem de capitulació després de morts”.

Els Terços es disposaven a morir batallant, combatre fins a l’últim sospir. Holak, contrariat, va ordenar trencar els dics del riu i l’aigua va inundar el campament espanyol, obligant als soldats a ocupar la part més alta de l’illot, l’única que no va quedar anegada, la muntanya de Empel.

El 7 de desembre, en una situació desesperada pels Terços, els holandesos van tornar a descarregar artilleria, arcabuços i mosquets contra la posició espanyola, la infanteria de la qual va començar a cavar trinxeres per protegir-se. Segons ens explica la tradició, mentre un infant cavava va topar amb una peça de fusta: Era una taula flamenca de la Inmaculada Concepción. Van acudir allí més homes, l’ànim dels quals va augmentar sobtadament. Els soldats, catòlics, ho van interpretar com un senyal diví i van portar la taula fins a un altar improvisat, on van resar a la Verge amb el Pare Fra García de Santisteban. Malgrat tot, sent realistes, la situació dels espanyols seguia sent desesperada i necessitaven un autèntic miracle.

El Maestre de Camp, D. Francisco de Bobadilla, parlà als seus homes d’aquesta manera:

«Soldats! La gana i el fred ens porten a la derrota, però la Verge Inmaculada ve a salvar-nos. Voleu que es cremin les banderes, que s’inutilitzi l’artilleria i que abordem aquesta nit les galeres enemigues?»

«Sí, volem!», van respondre tots.

I vet aquí que el miracle va esdevenir. En la matinada del 8 de desembre, un fort i gèlid vent va començar a bufar sobre el Mosa congelant la superfície del riu, cosa que feia molts anys que no succeïa. Bobadilla, assabentat de tal fenomen, va ordenar preparar l’atac, i a l’alba, a peu sobre la superfície gelada, els Terços van donar bon compte de la flota protestant, capturant o destruint totes les naus i fent-los pagar car als holandesos el setge sofert. L’endemà, reagrupat el Terç, van carregar contra el fort holandès situat a la riba del riu, els defensors del qual van fugir de la fúria espanyola. Un dels quals fugia era el propi Almirall Holak, que va deixar aquesta frase per a la història:

“Tal sembla que Déu és espanyol en obrar, per a mi, tan gran miracle«.

S’havia produït el Miracle de Empel. Per això la Inmaculada és la Patrona d’Espanya i de la infanteria espanyola. Per això, el 8 de desembre és festa.

El petit poble de Empel va ser destruït durant un bombardeig en la II Guerra Mundial, construint-se un poble nou poc després més a l’est. Malgrat això, sí existeix, encara a dia d’avui, una capella en l’emplaçament original on roman la imatge de la Inmaculada Concepción i la bandera d’Espanya.