Winchester és una ciutat del sud d’Anglaterra. Corria l’any 1780 quan un grup de presoners de guerra espanyols que estaven a la garjola de la ciutat van protagonitzar una autèntica gesta. Els espanyols foren capturats l’octubre de l’any 1779 en un combat naval amb els anglesos quan la seva embarcació, la Santa Mónica, va quedar feta malbé i aïllada del grup a causa d’un temporal; després, a més a més, es va trobar amb una nau enemiga. El dur combat va causar la mort a 33 marins espanyols i 58 ferits, i 36 supervivents van ser enviats a Winchester.

Allà es van trobar un altre grup de presoners espanyols i unes condicions de vida lamentables. Més de cent van morir malalts allà mateix.

Un grup heroic, format per 15 braus marins, va aconseguir escapolir-se del presidi i arribar a la vora del riu Southampton sense ser descoberts. Allà es van apoderar d’una llanxa i es van dirigir ni més ni menys que a la ciutat de Portsmouth, que comptava amb una de les majors bases de la Royal Navy. El sols fet d’arribar fins aquí sent buscats després de la fugida ja és meritori, però els marins van completar la gesta amb una valentia i un atreviment dignes d’una pel·lícula. Arribats al port, veieren que un dels vaixells estava vigilat per un sol home, circumstància que aprofitaren per apoderar-se de l’embarcació, la John Thomas, capturant al capità i tres homes més que estaven a bord.

Immediatament es varen fer a la mar i varen sortir del port passant entre mig de 17 navilis anglesos ancorats en la badia! Dies després, travessant el Canal de la Manxa, aconseguiren arribar al port francès de Havre, sent aleshores els francesos aliats d’Espanya contra Anglaterra i aconseguint així una merescuda i ben guanyada llibertat.

Històries com aquesta queden, lògicament, ocultes entre d’altres de major envergadura per la seva transcendència històrica i política, però no està malament donar-les a conèixer per tenir consciència de la pasta que estaven fets els nostres avantpassats i com la resistència i determinació personal poden aconseguir coses pràcticament impensables. Homes com aquests estaven fets d’una pasta que és pràcticament impossible trobar a l’Europa d’avui dia. Honor a tots ells!

I que mai se’ns oblidi…