Matar, para ETA, era un medio para la consecución de sus fines políticos. Sus viles asesinatos han sido una consecuencia, no su ser. Si ETA ha decidido dejar de existir, o más bien de matar, es simplemente porque cree que, para conseguir la secesión de las provincias vascas, ya no conviene matar. Ya no hace falta ni es políticamente rentable.
En el fondo son revolucionarios de broma. ¿Cuántos de ellos se han rajado delante del juez? Que no iba en serio, que lo de la independencia era algo simbólico. ¡Era broma, señoría!
La Generalitat de Catalunya va crear una estructura dins dels Mossos, amb fons reservats, per tal d’exercir un control sobre les activitats de polítics, partits, periodistes, personatges públics, particulars i associacions civils contraris a la secessió; Això suposa, a la pràctica, l’ús dels Mossos com a policia política.
Sí, a les escoles catalanes s’adoctrina el jovent o, almenys, a moltes de les escoles. Els ensenyen una història idíl·lica que no es correspon amb la realitat i se’ls presenten conceptes inexistents com la Corona Catalano-aragonesa o els Països Catalans. L’ensenyament a Catalunya és una eina del separatisme per a aconseguir la secessió.
Els Mossos, que en teoria haurien de ser un cos de seguretat de servei públic i neutral políticament, han esdevingut avui dia en un cos, a ulls de molts catalans, absolutament desacreditat. Molts secessionistes els critiquen i acusen d’espanyolistes i reben l’acusació contrària de molts catalans hispans, segons el dia; és a dir, ningú no està content.
La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.
Rajoy i els seus, que són bàsicament una colla d’inútils que en cap moment han portat la iniciativa, van aplicar el 155 perquè no van tenir més remei, amb desgana, amb gens ni mica de voluntat d’arreglar el gravíssim problema que té Catalunya i Espanya per extensió: el càncer del nacionalisme.
No podem parlar amb propietat de vaga ni d’aturada del país, sinó més aviat d’operació política i de boicot a l’economia del país. Les coses, pel seu nom: és un boicot.
Idealitzat pels nacionalistes d’avui després de ser afusellat, ha esdevingut un mite intocable del separatisme, icona màxima del victimisme nacionalista.
Barraycoa defensa al llibre la tesi de que la repressió republicana, que va costar la mort a prop de 9000 catalans, no va ser pas casual ni descontrolada si no més aviat fruit d’un «desordre molt ordenat».
El bombardeig propagandístic i la falta d’esperit crític converteixen moltes persones en autèntiques esponges que repetiran els eslògans i les idees abocades als mitjans de comunicació. Cal, per tant, aclarir conceptes per saber de què parlem realment i no caure al parany de la manipulació.
Lo Rondinaire 