Vivim en un món avui dia que bull en informació. Tenim televisions, els tradicionals diaris en format paper, revistes, digitals, blogs, llibres, ràdios, xarxes socials… Podríem dir, fins i tot, que amb tanta palla costa molt distingir la veritat i que coses importants passen desapercebudes, quan no són ocultades deliberadament. Resulta curiós, per tant, veure com, amb tanta informació, hi ha tanta gent tan poc formada. El bombardeig propagandístic i la falta d’esperit crític converteixen moltes persones en autèntiques esponges que repetiran els eslògans i les idees abocades als mitjans de comunicació.

El llenguatge, a més, és un arma política, una que en concret els nacionalistes han sabut explotar com a veritables mestres. Per què és tan important el llenguatge? Són només paraules, al cap i a la fi. Doncs és vital per la senzilla i fonamental raó de que determina el marc mental de les persones i el camp de batalla de les idees.

L’última perversió del llenguatge per part dels nacionalistes ha estat arran de l’empresonament dels Jordis, del Junqueras i els altres ex consellers de la Generalitat, als que qualifiquen com a presos polítics. Els ideòlegs del «procés» llencen la consigna i les seves bases assoleixen el missatge sense qüestionar-se la veracitat del qualificatiu, del tot convençuts que, efectivament, totes aquestes persones són presos polítics i que s’ha comés un abús amb ells.

Què és un pres polític, però? Doncs és algú que està a la garjola per les seves idees. No és el cas. El Jordi Sánchez (ANC) i el Jordi Cuixart (Òmnium Cultural) estan acusats d’un delicte de sedició. El jutge, en tot cas, serà qui decidirà arribat el moment si són culpables o innocents, però el que no és tolerable és afirmar que estan empresonats per un delicte d’opinió. Si aquest parell estan on estan és perquè van promoure una concentració per impedir a la Guardia Civil i a una comitiva judicial fer la seva feina, concentració que va durar més de 12 hores i va acabar amb tres vehicles de l’institut armat destrossats, amb els propis Jordis com a protagonistes pujats a un dels cotxes de la benemèrita dirigint-se a la multitud i en un assetjament vergonyós a les forces de l’ordre; recordem que la secretària judicial va acabar sortint per la teulada i va haver de passar a un altre edifici veí per poder marxar. Per això estan a Soto del Real.

El cas d’Oriol Junqueras i els ex consellers de la Generalitat és encara més clar. Porten anys fent cas omís de les advertències dels tribunals, desobeint sentències del Constitucional, promovent un referèndum que sabien il·legal i la desobediència als poders legítims de l’Estat, vulnerant lleis, encetant estructures per suplir les legítimes preexistents (Hisenda Catalana, per exemple), s’han passat pel folre la Constitució, l’Estatut i fins i tot la seva pròpia Llei de Transitorietat, que ja és tenir barra. No han fet cas dels lletrats del Parlament quan els advertien que certes coses no podien ser votades perquè eren il·legals, i ni cas. Han atropellat els partits de l’oposició. Han proclamat la secessió de Catalunya i la seva constitució en una república sobirana. Han utilitzat els Mossos d’Esquadra per les seves fins polítiques, eludint la responsabilitat que els és pròpia com a garants de l’ordre públic i fins i tot espiant a Policia Nacional i Guardia Civil i, per si fos poc, ho han pagat amb diners públics. Sabien que feien malament i han passat de tot. SENYORS, AIXÒ ÉS UN COP D’ESTAT! Per això estan a la presó. Ara, a plorar.

Són polítics que estan a la presó, no presos polítics. Prou mentides, prou perversió del llenguatge. Que no t’enganyin!