CATALANS HISPANS: TARD O D’HORA HAUREM DE DEFENSAR-NOS (català – castellano)

El 155 no ha estat una solució, sinó un parèntesi. Els líders nacionalistes, que van enganyar a la seva pròpia gent sabent que no podrien complir les seves promeses de república idíl·lica, han començat una fugida cap endavant que ens conduirà, irremeiablement, a un enfrontament civil. El seu fanatisme, el menyspreu als que ens sentim alhora catalans i espanyols, l’odi a Espanya i la frustració política desembocaran en situacions cada cop més tenses i, al final, més violentes.

LA LLENGUA I L’ESCOLA COM A EINES POLÍTIQUES. SÍ, A CATALUNYA S’ADOCTRINA ELS NENS

Sí, a les escoles catalanes s’adoctrina el jovent o, almenys, a moltes de les escoles. Els ensenyen una història idíl·lica que no es correspon amb la realitat i se’ls presenten conceptes inexistents com la Corona Catalano-aragonesa o els Països Catalans. L’ensenyament a Catalunya és una eina del separatisme per a aconseguir la secessió.

INACCIÓ I POLITITZACIÓ. EL DESCRÈDIT DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Els Mossos, que en teoria haurien de ser un cos de seguretat de servei públic i neutral políticament, han esdevingut avui dia en un cos, a ulls de molts catalans, absolutament desacreditat. Molts secessionistes els critiquen i acusen d’espanyolistes i reben l’acusació contrària de molts catalans hispans, segons el dia; és a dir, ningú no està content.

CARLISME I SEPARATISME: UNA RELACIÓ DIRECTA?

La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.