«Dime de qué presumes y te diré de qué careces».

Refrany popular espanyol

Policia política

Cap altre refrany li va tan bé als nacionalistes catalans com aquest. Els dirigents del «procés», els seus mitjans de comunicació subvencionats i altres hooligans processistes porten anys presumint a tot hora de ser demòcrates; diria més, sembla que al món no hi hagi cap demòcrata més i, a sobre, tenen la barra de denunciar que Espanya és un estat totalitari i antidemocràtic que no respecta les llibertats de l’oprimida tribu del 3%. Aquesta colla de poca vergonyes són el grapat d’hipòcrites més gran que mai s’hagi vist. Sense pensar gaire venen al cap uns quants exemples de «democràcia» versió nacionalista:

• Adoctrinament escolar.
• Violació sistemàtica de les lleis: Constitució, Estatut, reglament del Parlament, i fins i tot la Llei del Referèndum!!
• Vulneració de drets als partits de l’oposició.
• Subvencions als mitjans de comunicació, és a dir, compra encoberta d’opinió.
• Ús dels mitjans públics (TV3%, Catalunya Ràdio) per a la secessió de Catalunya, observant-se a més una manca brutal de pluralitat i menyspreant i insultant nombroses vegades als catalans no secessionistes.
• Atacs a seus de partits polítics no nacionalistes.
• Estigmatització de catalans no nacionalistes.
• Ocupació de l’espai públic amb simbologia separatista…

Podríem continuar, sens dubte, però ens centrarem, per la seva importància i notorietat de les informacions revelades els últims dies, en la utilització dels Mossos d’Esquadra com a policia política. Tot comença el passat 26 d’octubre, quan agents de la Policia Nacional van interceptar un grup de mossos a la incineradora de Sant Adrià de Besòs, quan es disposaven a cremar capses plenes de documents. La jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela va ordenar la requisa dels documents per part de la policia, que ha entregat un informe al jutjat amb les seves conclusions.

L’anàlisi de la documentació revela que la Generalitat de Catalunya va crear una estructura dins dels Mossos, amb fons reservats, per tal d’exercir un control sobre les activitats de polítics, partits, periodistes, personatges públics, particulars i associacions civils contraris a la secessió; Això suposa, a la pràctica, l’ús dels Mossos com a policia política. I aquests són els que parlen de «las cloacas del Estado»! Això és escandalós i propi d’un estat totalitari. Què no farien si arribessin a aconseguir la maleïda república? Deu ens guardi.

Segons informa El Periódico en la seva edició de l’1 de març, «es va engegar una sèrie d’accions amb membres d’aquest cos per realitzar tasques de vigilàncies, seguiments, així com enregistraments de converses i presa de fotografies, de persones de l’àmbit polític, periodístic, empresarial i social, que poguessin ser una amenaça per al procés sobiranista que estava engegant la Generalitat de Catalunya». Democràcia exemplar, clar que sí!

Entre els espiats figuren polítics com Soraya Sáenz de Santamaría, entre d’altres; l’advocat Josep Maria Fuster-Fabra, a qui li dediquen un informe  d’almenys tres fulls (es recuperen tres però l’informe sobre ell no està complet), incloent el casament d’un familiar; el periodista d’Antena 3 Albert Castillón i periodistes del digital El Confidencial, i entitats com Societat Civil Catalana o La Traca. El dia previ al butifarrèndum i el mateix 1 d’octubre van vigilar també els moviments de Policia Nacional i Guardia Civil, tal i com acrediten els documents.

Estructura il·legal d’intel·ligència

Pel que sembla no n’hi havia prou amb les tasques de vigilància i control de persones i entitats contràries al «procés». Els Mossos i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT, conegut popularment com ‘el CNI català’) van projectar la creació d’una estructura d’informació i espionatge al servei d’un futur estat català. De fet, en una de les capses hi havia una sèrie de documents (sis, en concret), on constava el projecte ‘Forces Armades i Intel·ligència de la Catalunya Independent’ (C.A.M.O.) .

Pretenien accedir a bases de dades sense control ni autorització prèvia, com ara les del Servei Català de la Salut, Departament d’Ensenyament, Servei Català de Trànsit, DNI… L’informe policial presentat a la jutgessa Carmen Lamela constata l’interès del Departament d’Interior de la Generalitat en accedir a aquestes bases de dades «a les quals només es pot accedir sota petició per escrit… i així poder fer-ho autònomament i sense deixar constància per escrit, amb la premissa de que pràcticament d’aquesta manera es podria conèixer fins la més mínima informació de qualsevol ciutadà».

Un altre dels projectes d’intel·ligència consistia en l’espionatge d’equips informàtics i telefonia mòbil. Els Mossos es volien fer amb una aplicació que permetés vigilar mòbils sense que l’amo se n’adonés. Segons consta a l’informe policial, Mossos i CESICAT s’han dedicat al control de comunicacions, intercepció de correus electrònics i espionatge de xarxes socials. Tanmateix, volien establir un sistema de navegació per internet anònim i assortir de telèfons mòbils segurs a persones de l’entorn de la Generalitat. Als papers es recull una declaració d’un agent dels Mossos que no deixa cap mena de dubte de la naturalesa de les tasques de vigilància i control de la policia autonòmica i el CESICAT, manifestant que la seva feina consistiria a «realitzar seguiments a polítics, cerca d’informació mitjançant eines informàtiques, fer escoltes telefòniques a polítics i altres persones d’interès que tinguin possibilitats de perjudicar els interessos de la Generalitat de Catalunya».

 

Conclusió

El «procés» és, al cap i a la fi, una enganyifa de proporcions gegants. Ens venen que és cosa del «poble», que ve de baix a dalt, i resulta que és un producte de laboratori. Ens diuen que és la revolució dels somriures mentre parlen «d’hòsties que pariran terror» i es fan selfies amb l’Otegi. Demanen la «llibertat» per Catalunya mentre es dediquen a espiar i controlar la dissidència. Presumeixen de demòcrates però, la veritat, fan pudor a totalitaris.

---

 

CASTELLANO

 

LA GENERALITAT Y EL CONTROL DEL DISIDENTE. TOTALITARISMO NACIONALISTA

 

«Dime de qué presumes y te diré de qué careces».

Refrán popular español

 

Policía política

Ningún otro refrán le va tan bien a los nacionalistas catalanes como este. Los dirigentes del «proceso», sus medios de comunicación subvencionados y otros hooligans processistes llevan años presumiendo a todas horas de ser demócratas; diría más, parece que en el mundo no haya ningún demócrata más y, encima, tienen la jeta de denunciar que España es un estado totalitario y antidemocrático que no respeta las libertades de la oprimida tribu del 3%. Esta pandilla de sinvergüenzas son el puñado de hipócritas más grande que nunca se haya visto. Sin pensar mucho vienen a la cabeza unos cuantos ejemplos de «democracia» versión nacionalista:

•      Adoctrinamiento escolar.
•     Violación sistemática de las leyes: Constitución, Estatut, reglamento del      Parlamento, ¡¡e incluso la Ley del Referéndum!!
•     Vulneración de derechos a los partidos de la oposición.
•     Subvenciones a los medios de comunicación, es decir, compra encubierta de opinión.
•     Uso de los medios públicos (TV3%, Catalunya Radio) para la secesión de Cataluña, observándose además una carencia brutal de pluralidad y despreciando e insultando numerosas veces a los catalanes no secesionistas.
•    Ataques a sedes de partidos políticos no nacionalistas.
•    Estigmatización de catalanes no nacionalistas.
•    Ocupación del espacio público con simbología separatista…

Podríamos continuar, sin duda, pero nos centraremos, por su importancia y notoriedad de las informaciones reveladas los últimos días, en la utilización de los Mossos d’Esquadra como policía política. Todo empieza el pasado 26 de octubre, cuando agentes de la Policía Nacional interceptaron un grupo de mossos en la incineradora de Sant Adrià de Besòs, cuando se disponían a quemar cajas llenas de documentos. La jueza de la Audiencia Nacional Carmen Lamela ordenó la requisa de los documentos por parte de la policía, que ha entregado un informe al juzgado con sus conclusiones.

El análisis de la documentación revela que la Generalitat de Cataluña creó una estructura dentro de los Mossos, con fondos reservados, para ejercer un control sobre las actividades de políticos, partidos, periodistas, personajes públicos, particulares y asociaciones civiles contrarios a la secesión; Esto supone, en la práctica, el uso de los Mossos como policía política. ¡Y éstos son los que hablan de «las cloacas del Estado»! Esto es escandaloso y propio de un estado totalitario. ¿Qué no harían si llegaran a conseguir la maldita república? Dios nos guarde.

Según informa El Periódico en su edición del 1 de marzo, «se puso en marcha una serie de acciones con miembros de este cuerpo para realizar tareas de vigilancias, seguimientos, así como grabaciones de conversaciones y toma de fotografías de personas del ámbito político, periodístico, empresarial y social, que pudieran ser una amenaza para el proceso soberanista que estaba poniendo en marcha la Generalitat de Cataluña». Democracia ejemplar, ¡claro que sí!

Entre los espiados figuran políticos como Soraya Sáenz de Santamaría, entre otros; el abogado Josep Maria Fuster-Fabra, al que dedican un informe de al menos tres hojas (se recuperan tres pero el informe sobre él no está completo), incluyendo la boda de un familiar; el periodista de Antena 3 Albert Castillón y periodistas del digital El Confidencial, y entidades como Sociedad Civil Catalana o La Traca. El día previo al butifarrèndum y el mismo 1 de octubre vigilaron también los movimientos de Policía Nacional y Guardia Civil, tal y como acreditan los documentos.

Estructura ilegal de inteligencia

Al parecer no había suficiente con las tareas de vigilancia y control de personas y entidades contrarias al «proceso». Los Mossos y el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT, conocido popularmente como ‘el CNI catalán’) proyectaron la creación de una estructura de información y espionaje al servicio de un futuro estado catalán. De hecho, en una de las cajas había una serie de documentos (seis, en concreto), donde constaba el proyecto ‘Fuerzas Armadas e Inteligencia de la Cataluña Independiente’ (C.A.M.O.)

Pretendían acceder a bases de datos sin control ni autorización previa, como por ejemplo las del Servicio Catalán de la Salud, Departamento de Enseñanza, Servicio Catalán de Tráfico, DNI… El informe policial presentado a la jueza Carmen Lamela constata el interés del Departamento de Interior de la Generalitat al acceder a estas bases de datos «a las cuales sólo se puede acceder bajo petición por escrito… y así poder hacerlo autónomamente y sin dejar constancia por escrito, con la premisa de que prácticamente de este modo se podría conocer hasta la más mínima información de cualquier ciudadano».

Otro de los proyectos de inteligencia consistía en el espionaje de equipos informáticos y telefonía móvil. Los Mossos se querían hacer con una aplicación que permitiera vigilar móviles sin que el dueño se diera cuenta. Según consta en el informe policial, Mossos y CESICAT se han dedicado al control de comunicaciones, interceptación de correos electrónicos y espionaje de redes sociales. Aun así, querían establecer un sistema de navegación por internet anónimo y surtir de teléfonos móviles seguros a personas del entorno de la Generalitat. En los papeles se recoge una declaración de un agente de los Mossos que no deja ningún tipo de duda de la naturaleza de las tareas de vigilancia y control de la policía autonómica y el CESICAT, manifestando que su trabajo consistiría en «realizar seguimientos a políticos, búsqueda de información mediante herramientas informáticas, hacer escuchas telefónicas a políticos y otras personas de interés que tengan posibilidades de perjudicar los intereses de la Generalitat de Cataluña».

Conclusión

El «proceso» es, al fin y al cabo, un camelo de proporciones gigantescas. Nos venden que es cosa del «pueblo», que viene de abajo a arriba, y resulta que es un producto de laboratorio. Nos dicen que es la revolución de las sonrisas mientras hablan «de hostias que parirán terror» y se hacen selfies con Otegi. Piden la «libertad» para Cataluña mientras se dedican a espiar y controlar a la disidencia. Presumen de demócratas, pero, la verdad, apestan a totalitarios.