INACCIÓ I POLITITZACIÓ. EL DESCRÈDIT DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Origen

Pere Anton de Veciana i Rabassa
Pere Anton de Veciana i Rabassa, primer cap dels Mossos d’Esquadra.

L’origen dels Mossos d’Esquadra es remunta al segle XVIII, més concretament a la fi de la Guerra de Successió, l’any 1714. La victòria del bàndol borbònic o, com deien aleshores, botifler, comportà la creació de les anomenades Esquadres de Catalunya a la població tarragonina de Valls. El seu batlle, Pere Anton Veciana i Rabassa, fou el primer cap dels primigenis Mossos, que tenien com a objectiu combatre les darreres resistències austracistes i el bandolerisme. Trobem, doncs, que les arrels de l’actual policia autonòmica són botifleres. Tant fum que ens venen amb el 1714 i resulta que ni la policia pujolistapedigree.

«Barcelona ciutat gran, bandera n’hi ha parada

bandera de foc i sang, que és senyal de guerra dolenta,

Som Soldats

Som Soldats del Rei d’Espanya

Som Soldats.

No serà tan dolenta, no, com el Rei l’ha mediocritat

A Barcelona anirem, minyons, a establir-ne plaça,

uniforme portarem, per servir al rei d’Espanya:

espardenya blava al peu, veta fins a mitja llit,

el barret engalonat, com a mossos de l’esquadra».

Manuel Milà i Fontanals, ‘Expedició a Portugal’ (Romancer català).

El general reusenc Joan Prim va dissoldre el cos el 1868 en entendre que la Guardia Civil (creada el 1844 i estesa arreu d’Espanya) i els Mossos se solapaven. L’any 1875, però, els Mossos tornen a escena tot i que només a la província de Barcelona, ja que les despeses corrien a càrrec de les diputacions provincials i Girona, Lleida i Tarragona preferien utilitzar els seus recursos en altres coses. Els Mossos han estat històricament com el riu Guadiana, que apareix i desapareix, fins a l’actual configuració que coneixem.

 

Actuacions polèmiques

Els Mossos, que en teoria haurien de ser un cos de seguretat de servei públic i neutral políticament, han esdevingut avui dia en un cos, a ulls de molts catalans, absolutament desacreditat. Molts secessionistes els critiquen i acusen d’espanyolistes i reben l’acusació contrària de molts catalans hispans, segons el dia; és a dir, ningú no està content.

L’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’assetjament que van patir la comissió judicial i la Guardia Civil el passat 20 de setembre, amb milers de persones concentrades a les portes de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, va ser vergonyosa; bé, podríem dir que l’actuació no va ser. No van fer res, parlant clar. Cotxes de la Guardia Civil destrossats, els famosos Jordis sobre un vehicle megàfon en mà dirigint a la massa, una funcionària fugint pel terrat, insults, coaccions, escopinades… democràcia, en diuen els processistes, i els Mossos, absents fins que la situació no va ser ja clamorosa. Fins i tot els va tocar rebre a un parell d’agents la humiliació de ser insultats i escopits per la turba separatista en ser confosos amb agents de la Guardia Civil. Ja és tenir mala sort, no intervenir malgrat les reiterades peticions d’ajuda i, quan surten un parell sense uniforme, se’n duen la pitjor part.

Igualment lamentable va ser l’actuació, per anomenar-ho d’alguna manera, durant el butifarréndum de l’1 d’octubre. La manifesta inacció dels Mossos contribuí als problemes d’ordre públic i càrregues policials que van tacar la imatge no només de la Policia Nacional i la Guardia Civil, sinó d’Espanya. Alguns casos són, directament, per fer fora els agents dels Mossos, encarant-se amb agents del CNP i GC o, directament, inhibint-se de les seves funcions, si no col·laborant en l’organització del butifarréndum, és a dir, vulnerant la llei. Estaven més preocupats de conèixer els moviments de la policia i la Guardia Civil que de mirar de complir amb el seu deure; aquests fets s’estan investigant.

«…una de les prioritats dels Mossos era conèixer de manera detallada qualsevol moviment de les unitats policials».

Informe de la Unidad de Policía Judicial de Cataluña a la jutgessa Carmen Lamela.

 

L’excessiva politització d’una part dels Mossos també contribueix a que una part dels catalans tinguin una percepció negativa de la policia autonòmica. Els Mossos compten amb una sectorial a la separatista ANC (Mossos per la Independència) coordinada per un agent de La Garrotxa, Albert Donaire. Aquest senyor i els seus companys de l’ANC, com qualsevol persona, tenen dret a pensar com els hi doni la gana. La qüestió és: És legítim posicionar-se com a agents, com a servidors públics? Entenem que no, ni molt menys. Tampoc no s’entén que aquest senyor encara pugui exercir com a policia després de manifestar-se en aquests termes:

Mossos vergonya Donaire

 

El senyor Donaire no és l’únic, és clar, que actua de forma poc ètica segons el nostre parer. Hem vist mossos fent-se fotos al costat d’un vehicle de la Guardia Civil que acabaria destrossat i participant en els fets del 20 de setembre (els que van suposar presó per als anomenats Jordis), com per exemple el caporal de l’Hospitalet de Llobregat David Gasull i Sanglas:

Mossos vergonya David Gasull i Sanglas
David Gasull i Sanglas

 

Hem vist mossos enfrontar-se a policies l’1 d’octubre passat, com per exemple el sots-inspector a la província de Girona Miquel Àngel Cherino:

 

Un altre, segons va informar OK Diario, va participar en la farsa vaga impulsada per la CUP i els seu sindicat satèl·lit el 8 de novembre passat, jornada lamentable en la qual milers de catalans es van veure atrapats en llarguíssims embussos de trànsit provocats per colles de paràsits, la majoria dels quals no ha fotut un pal a l’aigua en sa vida. Es tracta de Carles Mora, cap de la Comissaria d’Agents Rurals a l’Alt Urgell i membre del Comitè de Defensa de la República a la zona, ja saben, els quatre arreplegats cupaires amb aires de milhomes.

Mossos vergonya Carles Mora
Carles Mora.

 

I per si fos poc, han protagonitzat altres actuacions heroiques:

Mossos vergonya inacció vaga
Un mosso passant de tot mentre es comet un acte vandàlic.

 

Hem vist els Mossos passant de tot durant l’assetjament a la Guardia Civil i la comitiva judicial el 20 de setembre  del 2017, controlar els moviments de la Policia Nacional i Benemèrita durant la jornada del butifarrèndum, no fer res per evitar els talls de carreteres en les vagues farses convocades pel sindicat de l’assassí cupaire Carles Sastre, espiar a càrrecs polítics de Ciutadans i Partit Popular, particulars que defensen la hispanitat de Catalunya com Josep Ramon Bosch o l’advocat Josep Maria Fuster Fabra i organitzacions patriotes. Els hem vist intentant destruir les proves de tot això a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. I els hem vist fer el ridícul dimarts passat al Parc de la Ciutadella. Però on s’ha vist recular d’aquesta manera a la policia? Sort que no havien de defensar Catalunya d’una invasió estrangera! Al final, és clar, absolutament desbordats, van haver de repartir algun cop de porra. Quines coses, nosaltres que pensàvem que això ho feien només els fatxes espanyols! 24 agents van ser atesos per contusions i ferides lleus, alguns fins i tot per cops de puny o mossegades.

Val a dir, evidentment, que entre els Mossos n’hi ha bons professionals i que ser secessionista no exclou això, està clar. Però és evident que la politització del cos i l’actuació d’una part dels agents i sobretot dels caps han estat un desastre per la imatge del cos que, a ulls de molts de nosaltres, està totalment desacreditat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s