Els darrers dies s’ha produït una polèmica previsible a causa de la suposada intenció del govern de donar opció a les famílies catalanes de triar la llengua en que volen que estudiïn els seus fills, català o castellà. La llei, de fet, contempla la possibilitat d’escollir, però la realitat diu que realment l’ensenyament a Catalunya és predominantment en català.

Els nacionalistes, com no podia ser d’una altra manera, fan pinya i s’emprenyen de valent amb la sola menció d’aquesta possibilitat. El govern de Rajoy, per la seva banda, juga aquesta carta conscient de la seva situació a Catalunya després de les últimes eleccions que el deixen el seu partit com a una força política pràcticament marginal i del retrocés sofert a les enquestes en contraposició a l’auge de Ciutadans, una amenaça ja real per la disputa del poder.

Tots, uns i altres, obliden el més important, el fonamental: L’ensenyament ha de ser de qualitat i ha de preparar el jovent per al futur. En català. En castellà. En bilingüe o en trilingüe però, sigui com sigui, el que més ens hauria de preocupar és que els nostres fills rebin un ensenyament adequat a les seves necessitats futures.

El Partit Popular, però, mira només de treure un rèdit polític preocupat pel seu retrocés. Lamentablement, els partits polítics es basen en aquests paràmetres en comptes de tenir visió d’estat i de mirar d’establir unes bases sòlides per les generacions futures. El pensament a curt termini del PP (en aquest cas) l’acabarà condemnant. Aquest partit està absolutament buit, no té cap mena de contingut, ni principis, ni defensa res absolutament més que la seva pròpia supervivència. De què ha servit el 155? De res. Es que hauríem arribat a aquesta situació sense la inestimable col·laboració del PP i del PSOE, que s’han entregat durant anys als nacionalistes a canvi del seu suport a Madrid? No, evidentment.

«Això forma part de la voluntat d’anul·lar tot el que ha fet una realitat nacional a Catalunya. I l’escola ha ajudat a aquesta realitat nacional. I com que consideren que Catalunya no ha de ser una nació, sinó purament una regió, l’escola per a ells és un objectiu polític».

Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, en declaracions al programa ‘Els Matins de TV3’, el 16/2/18.

Els processistes, d’altra banda,, han reaccionat com si els haguessin ficat el dit a l’ull perquè, de fet, això és el que han fet. La «construcció nacional» (si s’ha de construir és perquè no existeix!) se sosté sobre aquestes potes: victimisme (falsos greuges històrics, Espanya ens roba…), supremacisme/classisme (l’Espanya subsidiada viu a costa de la Catalunya productiva) i diferenciació (llengua pròpia, folklore); és a partir d’aquí que volen justificar la secessió. La llengua, per tant, és un pilar bàsic, i la forma més eficient  de generalitzar l’ús és a l’escola. Un servidor està d’acord amb que els nens catalans tinguin un bon nivell de català, només faltaria! Però el que no pot ser és s’aprofiti això per a la formació de futurs nacionalistes. No és èticament justificable. De fet, és una vergonya i una aberració. Només falta que facin cantar Els Segadors als nens abans de començar les classes. Sí, a les escoles catalanes s’adoctrina el jovent o, almenys, a moltes de les escoles. Els ensenyen una història idíl·lica que no es correspon amb la realitat i se’ls presenten conceptes inexistents com la Corona Catalano-aragonesa o els Països Catalans. La Corona Catalano-aragonesa mai va existir: es deia Corona d’Aragó. I els Països Catalans són una entelèquia, una ficció, un desig imperialista del separatisme català. Podríem continuar amb la Guerra de Successió, amb la Guerra Civil, amb el procés… L’ensenyament a Catalunya és una eina del separatisme per a aconseguir la secessió. Així consta al punt 2 del Programa 2000, el full de ruta del separatisme elaborat per Jordi Pujol i els seus a principis dels anys 90 del segle passat:

2.- Ensenyament

Objectius

Impulsar el sentiment nacional català dels professor, pares i estudiants. Garantir el perfecte coneixement de la geografia, història i altres fets socioculturals de Catalunya, a més de potenciar l’ús de la llengua catalana per part de professor, mestres i alumnes…

Activitats fonamentals

• Exigir el correcte coneixement de la llengua, història i geografia de Catalunya i dels Països Catalans a tots els professors, mestres i alumnes.
• Editar i emprar llibres de text sobre la història, geografia, art, literatura, economia, etcètera, de Catalunya i dels Països Catalans. Establir acords amb editorials per a la seva elaboració i difusió, amb subvencions si és necessari.
• Catalanització dels programes d’ensenyament.
• Promoure que a les escoles universitàries de formació del professorat d’EGB s’incorporin els valors educatius positius i el coneixement de la realitat nacional catalana.
• Reorganitzar el cos d’inspectors de forma i manera que vigilin el correcte compliment de la normativa sobre la catalanització de l’ensenyament. Vigilar de prop l’elecció d’aquest personal.
• Incidir en les associacions de pares, aportant gent i dirigents que tinguin criteris nacionalistes.

 

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

El punt 3 del Programa 2000, que fa referència a les universitats, és més del mateix. Calen més proves? Escoles amb estelades, odi contra Espanya, manipulacions vergonyoses, carnavals polititzats, assetjament als pares que reclamen el castellà que per llei els toca… Només cal cerca una mica per internet i es troben nombrosos exemples de tot això. Si els polítics realment volguessin acabar amb el procés haurien de començar per l’escola i per TV3. El problema és que no volen. Pobre Catalunya, quin futur t’espera!