Ara tot just fa un any que Les Rambles de Barcelona es van convertir en un riu de sang. Les escenes que tots tenim encara a la retina són absolutament dramàtiques; morts, ferits, gent fugint, tothom preguntant-nos si els nostres estaven bé…

Alguns, però, recordem també el comportament absolutament abjecte de certs polítics, mitjans de comunicació i fins i tot espectres ideològics. O sigui, ens trobem amb un atemptat terrorista comés per gihadistes i, sorprenentment, el problema és la islamofòbia. Però és que estem bojos? Occident té un greu problema cultural. Hem perdut el seny i som esclaus de la correcció política.

Com si no hi hagués prou amb això, s’ha sapigut amb el temps que els Mossos d’Esquadra, utilitzats políticament pel govern separatista de Puigdemont, no es van dignar a compartir informació amb la Policia Nacional ni la Guardia Civil. També sabem, ara, que la CIA va avisar d’un possible atac terrorista contra objectius turístics a Barcelona, especialment a Les Rambles, i que fins i tot tres agents dels mossos van viatjar a Washington per tractar de reunir informació i negociar formació antiterrorista per als mossos a esquenes del govern espanyol. S’ha d’afegir a això la brutal explosió de la casa dels terroristes a Alcanar, el dia abans. No havien tingut prou indicis? Inútils! Vergonyós i indignant.

I com que la impudícia de certa gent no acaba mai, els nacionalistes van convertir els atemptats en un arma política contra el govern, contra la monarquia i contra Espanya, com si Rajoy o Felip VI haguessin conduit la furgoneta. Doncs no, senyors, no. La furgoneta la conduïa un jovenet de Ripoll, que juntament amb d’altres joves ho va preparar tot a consciència. Joves musulmans que rebien ajuts públics, en alguns casos, plens d’odi, que tenien la casa d’Alcanar ocupada de forma il·legal i la llum punxada. Tot un èxit d’integració, molt bé!! Però el problema, és clar, continua sent la islamofòbia, no els islamistes, i el problema era el Rajoy i el rei. En fi, així va tot. S’ha de tenir poca vergonya, però molt poca, per fer el que van fer els «processistes» en la concentració de rebuig als atemptats, convertint-la en un acte secessionista i antiespanyol. Aquesta és la categoria moral dels individus.

I ves per on que arribem al primer aniversari del 17-A i ens trobem pràcticament igual. El tronat aquest que hem de patir presidint la Generalitat dient que Felip VI no és el rei dels catalans; parli per vostè, escolti, que Catalunya no és un bloc monolític, a veure si se s’adona d’una maleïda vegada. Ens trobem amb les entitats nacionalistes preparant actes de rebuig a la presència del rei, amb caretes del major del mossos, Trapero (que se n’ha desmarcat), i algunes altres xorrades més. Ens trobem amb un gran llaç groc presidint els actes de record a Alcanar, i una gran pancarta donant la «benvinguda» al Felip VI a Plaça Catalunya. Aquesta gent ni té vergonya ni l’ha conegut.

Clar que, vistes les coses que van passar després dels atemptats de Madrid l’11-M (notícies falses, rumors, assetjament de seus del PP, proves falses, investigació viciada i manipulada, destrucció de proves…), tampoc no ens podem sorprendre. Espanya no té un problema polític; Espanya té un problema moral.