LA REVOLUCIÓN LLORICA. ¡ERA BROMA, SEÑORÍA!
En el fondo son revolucionarios de broma. ¿Cuántos de ellos se han rajado delante del juez? Que no iba en serio, que lo de la independencia era algo simbólico. ¡Era broma, señoría!
Minientradas
LA FALSEDAD Y LA HIPOCRESÍA DE LA EXTREMA IZQUIERDA (castellano/català)
Esquerra no és sinònim de llibertat, sinó de tirania. No és sinònim de pau, sinó de terror. No és sinònim de veritat, sinó de manipulació, de mentida. No és sinònim de combat noble, sinó d’agitació. L’odi és el que els mou.
CORRECCIÓN POLÍTICA Y LIBERTAD DE EXPRESIÓN (castellano/català)
Lo peor de todo es la hipocresía de los nuevos inquisidores, que defienden la libertad de expresión según les convenga a ellos, poniendo a los pies de los caballos a un político que metió la pata en una conversación privada (conviene remarcarlo: PRIVADA) mientras apoyan a simpatizantes de asesinos, la blasfemia o el ultraje a los símbolos de España.
LA GENERALITAT I EL CONTROL DEL DISSIDENT. TOTALITARISME NACIONALISTA (català/castellano)
La Generalitat de Catalunya va crear una estructura dins dels Mossos, amb fons reservats, per tal d’exercir un control sobre les activitats de polítics, partits, periodistes, personatges públics, particulars i associacions civils contraris a la secessió; Això suposa, a la pràctica, l’ús dels Mossos com a policia política.
LA LLENGUA I L’ESCOLA COM A EINES POLÍTIQUES. SÍ, A CATALUNYA S’ADOCTRINA ELS NENS
Sí, a les escoles catalanes s’adoctrina el jovent o, almenys, a moltes de les escoles. Els ensenyen una història idíl·lica que no es correspon amb la realitat i se’ls presenten conceptes inexistents com la Corona Catalano-aragonesa o els Països Catalans. L’ensenyament a Catalunya és una eina del separatisme per a aconseguir la secessió.
INACCIÓ I POLITITZACIÓ. EL DESCRÈDIT DELS MOSSOS D’ESQUADRA
Els Mossos, que en teoria haurien de ser un cos de seguretat de servei públic i neutral políticament, han esdevingut avui dia en un cos, a ulls de molts catalans, absolutament desacreditat. Molts secessionistes els critiquen i acusen d’espanyolistes i reben l’acusació contrària de molts catalans hispans, segons el dia; és a dir, ningú no està content.
LA CULPA COM A FACTOR DE CANVI CULTURAL (II): EL RACISME
Quan algú de nosaltres sent la paraula racista, què li ve al cap? Un blanc, automàticament. És a dir, ens han «ensenyat» a través del cinema, la televisió, la ràdio o la literatura que només els blancs podem ser-ho. Això és, senzillament, fals.
LA CULPA COM A FACTOR DE CANVI CULTURAL (I): LA HISTÒRIA D’ESPANYA
Les potències enemigues d’Espanya, principalment Anglaterra, França i Holanda, es van dedicar a difondre, amb la complicitat d’alguns espanyols, una sèrie d’exageracions i mentides (Llegenda Negra) per tal de minar la nostra imatge, poder i posició al món, i ho van fer de forma eficaç. Tant, que aquesta llegenda ha estat assumida de forma generalitzada fins i tot a Espanya mateixa.
L’ESQUERRA CONTRA L’ESCUT DE SEVILLA: A ESPANYA NO HI CAP UN BABAU MÉS
L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.
CARLISME I SEPARATISME: UNA RELACIÓ DIRECTA?
La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.
Lo Rondinaire 