El bombardeig propagandístic i la falta d’esperit crític converteixen moltes persones en autèntiques esponges que repetiran els eslògans i les idees abocades als mitjans de comunicació. Cal, per tant, aclarir conceptes per saber de què parlem realment i no caure al parany de la manipulació.
Posin-se còmodes, facin crispetes i estiguin atents. Si us plau, no es perdin els propers capítols de les Cròniques Separates. Tornarà el president refugiat? Guerra o pau entre carnívors i vegans? L’espectacle és impagable, val la pena. El ridícul no té fi. Com cantava Queen, show must go on!
Declareu la «indapandensia» d’una vegada i deixeu de fer el ridícul, que ens matareu d’avorriment!
N’estem farts de tots vosaltres, colla de fanàtics. Estem fins als collons de Carles Puigdemont!
I a partir d’aquí, ja ens trobarem.
A l’obra que ens ocupa, absolutament recomanable, Cabal ens mostra el veritable poder supranacional, nissagues de banquers que ningú no ha votat i que tenen una agenda política i social que queda fora del coneixement de la gent corrent. Les grans decisions, les línies mestres del funcionament del món, les prenen persones que no surten als mitjans de comunicació.
Javier Barraycoa (Barcelona, 1963) és sociòleg, doctor en filosofia, escriptor i professor.
Catòlic i patriota, fundador de Somatemps, és un primera espasa en la defensa de la hispanitat de Catalunya i en el combat contra el separatisme català.
El diàleg i la mediació que reclamen des de la Generalitat de Catalunya són el nou parany del separatisme, una falàcia i un argument fals per aconseguir els seus objectius. Aquesta voluntat de diàleg no és en absolut real.
Ningú dels dos, ni el govern d’Espanya ni la Generalitat volen ser ni quedar com a possibles responsables d’un conflicte civil d’imprevisibles conseqüències. Cap dels dos no vol, tampoc, quedar malament amb els seus, com a perdedor. Aquesta situació, per tant, és irresoluble i algú haurà de perdre.
Aquí teniu un exemple de la revolució dels somriures, del procés pacífic i democràtic. Au, va! L’esquerra del capital, camí de Plaça Catalunya on se celebrava pacíficament el 12-O.
Independència? Sí, però no. Bé, potser més tard. Ja veurem. Això és més o menys el que hem vist avui a la compareixença del senyor Puigdemont al Parlament de Catalunya on, en teoria, havia de declarar la independència de Catalunya. Bé, se suposa que ho ha fet i, automàticament, l’ha suspès; una cosa molt rara. […]
Barcelona, Mataró, Badalona, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Tarragona… Les mostres d’afirmació nacional comencen a recórrer tot el territori, la gent n’està farta del nacionalisme totalitari, de l’ocupació de l’espai públic i de la toxicitat del separatisme. Els catalans hispans han trencat la por i comencen a sortir massivament al carrer. Els carrers no seran sempre vostres, ni de conya!La Catalunya hispana ha dit prou! Gràcies, Puigdemont! Gràcies, Forcadell! Sense vosaltres això no hauria estat possible.
Lo Rondinaire 