Sincerament, dubtem molt que ningú s’arribés a imaginar que la fi del «procés» seria tan patètica. Quin espectacle!

Hem vist a un president de la Generalitat, amb centenars de mitjans de comunicació d’arreu del món mirant, declarar i no declarar la secessió de Catalunya en menys de 30 segons, i hem vist a les masses de fidels nacionalistes a l’Arc del Triomf passar de l’entusiasme a la decepció més flagrant en qüestió de segons. Vam veure, el mateix dia, a 72 diputats signant un document separatista d’amagatotis, com si no hi fossin al Parlament. Ho podrien haver fet al bar, mentre es prenien una canya!

Hem vist a un president covard passar la pilota al Parlament perquè, senzillament, no tenia pebrots per declarar la indapandensia de Catalunya com calia, de manera clara, contundent i inequívoca des del balcó de la Generalitat.

Hem vist a un Parlament mig buit, sense oposició, votar en secret allò que el senyor Puigdemont no tenia valor de fer, la creació de la república catalana.

Però si pensàvem que ho havíem vist tot, estàvem molt equivocats. Ha estat entrar en vigor l’article 155 aplicat pel govern d’Espanya i entrar en una nova dimensió del ridícul, arribant a uns nivells que no podíem imaginar. Passin i vegin:

• La bandera espanyola continua presidint el Palau de la Generalitat. Comença bé la república.
• El govern dissol el Parlament i convoca eleccions. Les CUP anuncien que no participaran i proposen fer el 21-D una «paella insubmisa». Als dos dies diuen ja que «no descarten presentar-se». Però a veure, en què quedem? Al Sistema o fora del Sistema? Monarquia o República? 155 sí o no? Obediència o desobediència? On són els Comitès de Defensa de la República? La paella mixta o de marisc? Escoltin, aclarint-se ja, si us plau!

  

• L’Assemblea Nacional Catalana llença una nova iniciativa en suport als Jordis: Una botifarrada. Com que el circ va en augment, la iniciativa ha despertat la indignació dels separatistes vegans. De veritat, si el Word tingués icones com el Whatsap, fotria aquí dues línies de caretes fent rialles. Sembla una notícia del satíric El Mundo Today.

HAHAHAHAHAHAHA!!!

Ni El Mundo Today superaria això!

• TV3 emet un missatge de Putxi fent el ploramiques, com sempre, i parla d’«oposició democràtica» al 155. I ens preguntem: Què vol dir això exactament? Ni ell ho sap, de ben segur. Ni ell ni ningú, val a dir. En realitat era un missatge gravat i La Sexta enxampa a l’oprimit Puigdemont dinant com un senyor a Girona.
• I arribem al plat fort: Carles Fuigdemont, el president refugiat. El paio publica al matí una foto com fent veure que estava al Palau de la Generalitat… i estava a Brussel·les! Però es pot tenir la cara més dura? Diu que no ha anat a demanar asil polític (vaja, que ha tantejat i no li han donat) però que no tornarà fins que no li garanteixin «un judici just»; però a qui vols enganyar, Putxi? Torna a donar la cara, covard! Els polítics belgues discutint entre ells per la incòmoda presència de Fuigdemont, espanyols rebent-lo al crit de viva España, compareix davant la premsa i nega la paraula als mitjans espanyols, plora pel 155 però diu que accepta presentar-se a les eleccions del 21-D, el vicepresident belga dient que «ja que ha declarat la indapandensia, millor s’hagués quedat a prop del seu poble»… mare meva, Putxi, t’estàs cobrint de glòria. Quina imatge!

Posin-se còmodes, facin crispetes i estiguin atents. Si us plau, no es perdin els propers capítols de les Cròniques Separates. Tornarà el president refugiat? Guerra o pau entre carnívors i vegans? L’espectacle és impagable, val la pena. El ridícul no té fi. Com cantava Queen, show must go on!