Primera part: La història d’Espanya a través de la pintura (I) – Roma, Reconquesta

Segona part: La història d’Espanya a través de la pintura (II) – Reis Catòlics, Amèrica, Lepant

Tercera part: La història d’Espanya a través de la pintura (III) – Almogàvers i Terços Espanyols

Quarta part: La història d’Espanya a través de la pintura (IV) – Guerra d’Independència

En el transcurs de la guerra hispano-marroquina del 1859-1860 es va produir la batalla de Tetuan. Hi participaren els famosos voluntaris catalans, així com també a la batalla de Tetuan, on tingueren un comportament heroic.

El quadre ens mostra als voluntaris i al general Prim, natural de Reus, un home molt valent. Fou liberal i home molt important a la política del seu temps. Va ser assassinat, havent-hi diverses teories sobre les causes i autories del crim.

 

Batalla de la Primera Guerra Carlista – Francisco de Paula Van Halen

Les guerres carlines, que van començar per una disputa al tro, enfrontaren en realitat dues cosmovisions oposades. Els carlins, catòlics que defensaven una concepció cristiana de la comunitat sintetitzada en el lema ‘Déu, Pàtria, Rei’, i els liberals, fills ideològics de la Revolució Francesa.

 

El 1868 es va produir una insurrecció independentista a Cuba, que era aleshores un dels últims territoris d’ultramar que formava part d’Espanya. A banda de la lògica qüestió d’orgull, molts dels interessos comercials que hi havia a l’illa eren propietat de catalans.

La Diputació de Barcelona va formar un cos de voluntaris per anar a lluitar a Cuba, i va encarregar un quadre al pintor Ramon Padró i Pijoan, aquest que veuen aquí, que va immortalitzar el moment de l’embarcament dels voluntaris amb barretina i la bandera d’Espanya. Pura memòria històrica.

Una mica més endavant es promouria la formació de dos batallons més, essent finalment uns 3.600 els voluntaris catalans que anaren a lluitar a Cuba.

 

La presència espanyola a les Illes Filipines data del 1565, any en que el guipuscoà Miguel López de Legazpi va establir el primer assentament espanyol amb la fundació de Cebú, i es diuen així en honor al rei Felip II.

L’any 1898, a les darreries de l’Imperi Espanyol, un petit grup d’homes defensa l’orgull nacional i rubrica per a l’eternitat una pàgina gloriosa, esculpint amb lletres d’or a la nostra història la gesta de la defensa de Baler.

Amb la insurrecció ja generalitzada a l’arxipèlag i la majoria de posicions espanyoles rendides, al petit poble de Baler patiren un últim setge, el tercer. L’oficial al capdavant dels filipins va intentar que els espanyols es rendissin, rebent aquesta resposta per part del capità De las Morenas:

«A les dotze del dia d’avui acaba el termini de la seva amenaça; els oficials no podem ser responsables de les desgràcies que ocorrin; ens concretem a complir amb el nostre deure, i tingui vostè entès que si s’apodera d’aquesta església serà només quan no trobi en ella més que cadàvers, essent preferible la mort a la deshonra».

Patiren malalties, gana, unes condicions higièniques pitjor que lamentables, rebutjaren atacs de l’enemic… i es negaren, en repetides ocasions, a rendir-se; no sabien que la guerra ja havia acabat. Només quan mitjançant un diari van poder comprovar que, efectivament, Espanya ja no estava en conflicte amb els filipins, accediren a rendir la posició, i ho feren amb honor.

Glòria eterna als herois d’Espanya!