Avui dia, en plena operació d’enginyeria social cap a la secessió de Catalunya, la memòria selectiva del nacionalisme oculta la història del cos de Voluntaris de Catalunya, incapaç com és d’assumir que uns senyors amb barretina anessin al Marroc a lluitar per Espanya.
La cita és de ‘Centinela contra franceses’, obra del català Antonio Capmany i de Montpalau, «el text més exaltador d’Espanya que s’ha escrit mai» en opinió del prestigiós historiador Ricardo García Cárcel, escrit en 1808 durant la Guerra de la Independència:
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra preciosísima libertad está amenazada, la patria corre peligro y pide defensores: desde hoy todos somos soldados, los unos con la espada y los otros con la pluma».
Idealitzat pels nacionalistes d’avui després de ser afusellat, ha esdevingut un mite intocable del separatisme, icona màxima del victimisme nacionalista.
Barraycoa defensa al llibre la tesi de que la repressió republicana, que va costar la mort a prop de 9000 catalans, no va ser pas casual ni descontrolada si no més aviat fruit d’un «desordre molt ordenat».
A l’obra que ens ocupa, absolutament recomanable, Cabal ens mostra el veritable poder supranacional, nissagues de banquers que ningú no ha votat i que tenen una agenda política i social que queda fora del coneixement de la gent corrent. Les grans decisions, les línies mestres del funcionament del món, les prenen persones que no surten als mitjans de comunicació.
