[…] Allí, los milicianos anarquistas dispararon y mataron a tres de las hermanas de un tiro en la cabeza, pero la misma miliciana que las había interrogado pidió que sufrieran. Las dos que quedaban, recibieron un tiro en el estómago y fueron abandonadas para que se desangraran.
Els Troubles va ser un període de tres dècades de conflicte entre republicans i unionistes, catòlics i protestants, a l’Ulster. Aquest llibre ens mostra aquest període barrejant història, política i biografia.
La Unió Europea, en general, i la Colau, en particular, han criminalitzat l’ús de vehicles de combustió. Ara, Nissan tanca les fàbriques de Catalunya. Enhorabona, campions, sou uns genis!
Algún día, en un futuro, el procés será estudiado por historiadores, politólogos y sociólogos. Ahora, pero, quizá sería más conveniente que se convocara urgentemente a cuatro o cinco mil psiquiatras y se dispersaran por el territorio catalán a fin de tratar a ciertos personajes que han asomado la patita.
President Torra, vostè manipula quan qualifica de feixistes els que treuen els llacets. Vostè les manipula quan parla de presos polítics iexiliats. Vostè menteix quan generalitza assenyalant els GDR com a violents. Vostè calla quan la violència ve del seu costat. Vostè potser no se n’adona, però el «procés» i el seu projecte de republiqueta estan molt més a prop del feixisme que els descontaminadors de xurros grocs.
L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.
La cita és de ‘Centinela contra franceses’, obra del català Antonio Capmany i de Montpalau, «el text més exaltador d’Espanya que s’ha escrit mai» en opinió del prestigiós historiador Ricardo García Cárcel, escrit en 1808 durant la Guerra de la Independència:
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra preciosísima libertad está amenazada, la patria corre peligro y pide defensores: desde hoy todos somos soldados, los unos con la espada y los otros con la pluma».
Idealitzat pels nacionalistes d’avui després de ser afusellat, ha esdevingut un mite intocable del separatisme, icona màxima del victimisme nacionalista.
Barraycoa defensa al llibre la tesi de que la repressió republicana, que va costar la mort a prop de 9000 catalans, no va ser pas casual ni descontrolada si no més aviat fruit d’un «desordre molt ordenat».
Jaume Roures és un productor audiovisual catalanista i comunista que ha recolzat la celebració d’un referèndum de secessió per a Catalunya.
Fundador del diari Público i de La Sexta, és una persona molt influent .
