RESPOSTA A LA CARTA ALS MITJANS DEL PRESIDENT QUIM TORRA (cat/cast)

President Torra, vostè manipula quan qualifica de feixistes els que treuen els llacets. Vostè les manipula quan parla de presos polítics iexiliats. Vostè menteix quan generalitza assenyalant els GDR com a violents. Vostè calla quan la violència ve del seu costat. Vostè potser no se n’adona, però el «procés» i el seu projecte de republiqueta estan molt més a prop del feixisme que els descontaminadors de xurros grocs.

L’ESQUERRA CONTRA L’ESCUT DE SEVILLA: A ESPANYA NO HI CAP UN BABAU MÉS

L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.

Antonio de Capmany y el seu ‘Centinela contra franceses’; exaltació patriòtica d’un català.

La cita és de ‘Centinela contra franceses’, obra del català Antonio Capmany i de Montpalau, «el text més exaltador d’Espanya que s’ha escrit mai» en opinió del prestigiós historiador Ricardo García Cárcel, escrit en 1808 durant la Guerra de la Independència:
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra preciosísima libertad está amenazada, la patria corre peligro y pide defensores: desde hoy todos somos soldados, los unos con la espada y los otros con la pluma».

‘LOS (DES)CONTROLADOS DE COMPANYS’, DE JAVIER BARRAYCOA

Idealitzat pels nacionalistes d’avui després de ser afusellat, ha esdevingut un mite intocable del separatisme, icona màxima del victimisme nacionalista.
Barraycoa defensa al llibre la tesi de que la repressió republicana, que va costar la mort a prop de 9000 catalans, no va ser pas casual ni descontrolada si no més aviat fruit d’un «desordre molt ordenat».