Avui se celebra a Barcelona la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat des del 1868. De fet, és la festivitat d’una de les dues patrones; l’altra és Santa Eulàlia. L’any 1687, Barcelona va patir una plaga de llagostes i el Consell de Cent es va comprometre a nomenar-la patrona de la ciutat si acabava amb la plaga, fet que es va produir el març de 1688. Tot i això, l’aprovació papal pel patronatge no va arribar fins l’any 1868, establint Pius IX la festa el 24 de setembre. Però tot i que la festivitat es va oficialitzar al segle XIX, el lligam amb la ciutat ve d’antic.

La nit de l’1 al 2 d’agost del 1218 la Verge es va aparèixer als religiosos Pere Nolasc i Ramon de Penyafort i al Rei d’Aragó, Jaume I, i els va encomanar la tasca de fundar una congregació per a la redempció de captius en mans dels sarraïns, els quals acostumaven a estar en molt males condicions i amb perill seriós de perdre la seva fe. Amb aquest esperit va ser fundada a la Catedral de Barcelona l’Orde de la Verge Maria de la Mercè per Pere Nolasc i el bisbe Berenguer IV de Palou en presència del Rei Jaume I el Conqueridor; seria aprovada pel Papa Gregori IX el 1235. Els seus membres són coneguts popularment com a mercedaris. L’Orde recaptava diners i enviava religiosos al nord d’Àfrica per a negociar l’alliberament de captius cristians i encara avui dia dona suport a aquells que estiguin a la presó i ho desitgin.

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ

PATRONA DE BARCELONA

Lletra de Mossèn Jacint Verdaguer — Música del Mestre Lluís Millet

Dels captius Mare i Patrona,

puix del Cel ens heu baixat:

Princesa de Barcelona,

protegiu nostre ciutat

—

Els reis moros tenen plenes

ses masmorres de captius

que el remor de les cadenes

ploren llàgrimes a rius.

Jesucrist no els abandona, 
puix Nolasc els ha escoltat:

Veu Nolasc els seus martiris
i a la Verge els oferí,

jardinera d’eixos lliris

que trepitja el sarraí.

De les mares la més bona

als bons presos s’ha afillat:

Entre càntics i harmonia

a Nolasc s’apareix,

la nit fosca es torna dia

que de llum tot ho rubleix.

Té a un costat Santa Madrona, Santa Eulària a altre costat:

Descobrint Ella el misteri

diu: -Nolasc, no tinguis por;

dels que estan  en captiveri

tu en seràs el redemptor.

Jo seré ta companyona,

tu seràs el meu soldat:

Dóna’n compte al rei En Jaume i a Ramón de Penyafort,    

              i a arrancar fills ajudeu-me

d’entre el braços de la mort.

Ves tu a l’Àfrica i destrona

a qui el món té esclavitzat:

En aquella hora Maria,

bella font de les Mercès,

com deis reis la estrella un dia,

deixa’s veure de tots tres.

Del Cel baixa, com una ona,

dolç perfum de caritat:

Nostra Seu hermosa i bella 
d’aquesta Ordre és el bressol,

l’orient d’aquesta estrella

que els esclaus pendran pel sol.

Per blasó amb sa creu els dóna,

l’ample escut del Principat:

Oh captius de Moreria,

no ploreu ja de tristor,

que la Verge vos envia

missatgers del seu amor.

Donaran fins sa persona

per comprar-vos el rescat:

Ve Maria a rompre els llaços

a vuitanta mil esclaus;

saludeu-la, que sos braços

son cadenes molt suaus.

Ella el món desengrillona

de la serp que el té lligat:

Amb blanc hàbit de puresa

van i vénen per la mar

els coloms de la Princesa

que té aquí son colomar.

Per tota Àfrica ressona

el seu cant de llibertat:

No té esclaus ja Moreria,

Llucifer els té a milions.

Oh! preneu-los-hi, Maria,

tots els regnes i nacions.

És l’infern la negra androna

de la gran captivitat:

Barcelona enamorada

vos fa trono del seu cor:

puix del Cel li sou baixada,

feu-ne cel de vostre amor.

Vostre braç que esforç els dóna

sia sempre al seu costat:

En  certamen de cent pobles

sa corona li da’l món;

la pren ella i amb mans nobles

la ha posada en vostre front.

Per sa Reina vos corona

la que ho és del Principat

Que del Cel baixeu encara

vostra imatge d’or ho diu,

que amb els braços ens empara

com una àliga son niu.

Per sa estrella us mira l’ona,

per son àngel la ciutat: