El 2 de maig de 1808 es va produir el famós alçament popular contra els francesos a Madrid. La insurrecció, verdaderament popular, i la posterior repressió varen fer que la rebel·lió s’estengués arreu d’Espanya. La guerra va durar fins l’any 1814 i va ser, a més d’un conflicte de natural rebuig a l’invasor, un xoc de mentalitats entre el tradicional sentiment religiós i les noves idees provinents del país veí.
Aquí volem incidir, però, en una altra cosa: en el fet que els catalans, al igual que la resta d’espanyols, s’hi vam implicar en la lluita contra l’imperi de Napoleó i que el fet de ser català i per tant espanyols era natural, no com els nacionalistes d’avui dia pretenen fer-nos creure. Les cançons i la literatura de l’època ens han deixat múltiples demostracions d’això, i també de la profunda religiositat dels catalans d’aleshores i del pes d’aquest factor a la guerra, i aquí en recollim alguns exemples, tots de la web de la Generalitat de Catalunya http://www.calaix.cat:
Cansó dels asalts que faran los Miquelets contra Napoleon I emperador de Fransa en favor de Fernando VII Rey de Espanya:
Normal
0
21
false
false
false
ES
X-NONE
X-NONE
«Espanyols en fi juntemnos
y correm tots ab ardor;
a destronar Bonaparte
dels Sants lo perseguidor.
Espanyols si això fem
la pau del Cel lograrem».
Canso nova patriotica en honor de la noble Barcelona
«La gran pubilla de espanya
ya cobrat la llibertad
que es la noble Barcelona
perque Deu ho ha disposat
aixis la hem recoperada
per intercessió dels Sants».
Canso per animar als catalans contra las iniquitats del impio Bonaparte:
Catalans valerosos,
marxem a pelear,
fins librar a FERNANDO,
may havem de cesàr;
y’l malvat Bonaparte
(…)
«la nostra causa es justa,
horrenda la traició
feta al Rey, y à a la Patria
y á nostra Religió».
«Conega Bonaparte
lo valor Catalá:
del Bruch lo choque
Manresa lo guanya
la trahició és sas armas,
nostras armas lo honor,
viva, viva la Espanya,
moria, moria l’ traidor,
Catalans valerosos».
Copblas tretas en honor del Baró de las suas tropas y de la religió
«Verge de Montserrat
Princesa y Soberana
que de la España sou
sou la nostra advocada
molts de la España claman
ab bona unió
per tornar Fernando
y la Religió»
Igualada deslliurada per lo Sant Christo en las victorias del Bruch los días 6 y 14 Juny de 1808: dirigeix sa veu contrals Francesos
«Espanyols no desmayem
Pues estem tots ben units
Fins à tenirlos rendits
Las armas no deixarem
Ab valor peleyarem
Y vosaltres Miquelets
Defenseu los nostres drets
Fins que nostre Rey Fernando
Estoga en son trono y mando
Per fens felisos y quiets».
«Nosaltres som Espanyols
encara que siem sols
contra tota la fransa
ja may nos aturdirem
perque ab Deu confiem
ques la nostra esperanza»
Lo Rondinaire 