Guerra del Francès 1808-1814. El fet natural de ser català i, per tant, espanyol

El 2 de maig de 1808 es va produir el famós alçament popular contra els francesos a Madrid. La insurrecció, verdaderament popular, i la posterior repressió varen fer que la rebel·lió s’estengués arreu d’Espanya. La guerra va durar fins l’any 1814 i va ser, a més d’un conflicte de natural rebuig a l’invasor, un xoc de mentalitats entre el tradicional sentiment religiós i les noves idees provinents del país veí.

Aquí volem incidir, però, en una altra cosa: en el fet que els catalans, al igual que la resta d’espanyols, s’hi vam implicar en la lluita contra l’imperi de Napoleó i que el fet de ser català i per tant espanyols era natural, no com els nacionalistes d’avui dia pretenen fer-nos creure. Les cançons i la literatura de l’època ens han deixat múltiples demostracions d’això, i també de la profunda religiositat dels catalans d’aleshores i del pes d’aquest factor a la guerra, i aquí en recollim alguns exemples, tots de la web de la Generalitat de Catalunya http://www.calaix.cat:

Cansó dels asalts que faran los Miquelets contra Napoleon I emperador de Fransa en favor de Fernando VII Rey de Espanya:

Normal
0

21

false
false
false

ES
X-NONE
X-NONE

«Espanyols en fi juntemnos

y correm tots ab ardor;

a destronar Bonaparte

dels Sants lo perseguidor.

Espanyols si això fem

la pau del Cel lograrem».

Canso nova patriotica en honor de la noble Barcelona

«La gran pubilla de espanya

ya cobrat la llibertad

que es la noble Barcelona

perque Deu ho ha disposat

aixis la hem recoperada

per intercessió dels Sants».

Canso per animar als catalans contra las iniquitats del impio Bonaparte:

Catalans valerosos,

marxem a pelear,

fins librar a FERNANDO,

may havem de cesàr;

y’l malvat Bonaparte

(…)

«la nostra causa es justa,

horrenda la traició

feta al Rey, y à a la Patria

y á nostra Religió».

«Conega Bonaparte

lo valor Catalá:

del Bruch lo choque

Manresa lo guanya

la trahició és sas armas,

nostras armas lo honor,

viva, viva la Espanya,

moria, moria l’ traidor,

Catalans valerosos».

Copblas tretas en honor del Baró de las suas tropas y de la religió

«Verge de Montserrat

Princesa y Soberana

que de la España sou

sou la nostra advocada

molts de la España claman

ab bona unió

per tornar Fernando

y la Religió»

Igualada deslliurada per lo Sant Christo en las victorias del Bruch los días 6 y 14 Juny de 1808: dirigeix sa veu contrals Francesos

«Espanyols no desmayem

Pues estem tots ben units

Fins à tenirlos rendits

Las armas no deixarem

Ab valor peleyarem

Y vosaltres Miquelets

Defenseu los nostres drets

Fins que nostre Rey Fernando

Estoga en son trono y mando

Per fens felisos y quiets».

Canso dels francesos:

«Nosaltres som Espanyols

encara que siem sols

contra tota la fransa

ja may nos aturdirem

perque ab Deu confiem

ques la nostra esperanza»

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s