¡Esto, esto es lo que molesta a esta gentuza, que les lleven la contraria y que haya quien desafíe su hegemonía! Pues así están las cosas. Ni multas, ni infamias, ni insultos, ni amenazas, ni agresiones ni la policía política pararán la liberación de las calles, que no son suyas.
El nacionalisme va convertir la tragèdia dels atemptats del 17-A en una eina contra el govern, contra el rei i contra Espanya.
Ara, un any després, tot continua igual. En comptes de recordar les víctimes, continuen amb la obsessió del procés. Malparits!
President Torra, vostè manipula quan qualifica de feixistes els que treuen els llacets. Vostè les manipula quan parla de presos polítics iexiliats. Vostè menteix quan generalitza assenyalant els GDR com a violents. Vostè calla quan la violència ve del seu costat. Vostè potser no se n’adona, però el «procés» i el seu projecte de republiqueta estan molt més a prop del feixisme que els descontaminadors de xurros grocs.
Al nacionalismo no se le combate cediendo ante él y abriéndole la mano. Al nacionalismo se le ha de plantear la batalla, primeramente, ideológica. Al nacionalismo se le debe privar de la enseñanza, o más bien intoxicación que pretende producir en los jóvenes. Al nacionalismo se le combate rebatiendo sus mentiras y sus medias verdades, se le combate en la calle.
Les autoritats angleses van permetre durant dècades abusos, violacions i tota una sèrie de barbaritats comeses contra nens i nenes per no semblar racistes, ja que els autors eren immigrants musulmans.
El 155 no ha estat una solució, sinó un parèntesi. Els líders nacionalistes, que van enganyar a la seva pròpia gent sabent que no podrien complir les seves promeses de república idíl·lica, han començat una fugida cap endavant que ens conduirà, irremeiablement, a un enfrontament civil. El seu fanatisme, el menyspreu als que ens sentim alhora catalans i espanyols, l’odi a Espanya i la frustració política desembocaran en situacions cada cop més tenses i, al final, més violentes.
Matar, para ETA, era un medio para la consecución de sus fines políticos. Sus viles asesinatos han sido una consecuencia, no su ser. Si ETA ha decidido dejar de existir, o más bien de matar, es simplemente porque cree que, para conseguir la secesión de las provincias vascas, ya no conviene matar. Ya no hace falta ni es políticamente rentable.
En el fondo, lo que no soportan es que palmaran la guerra en 1939. Lo que no soportan es que la España católica no se resignara a ir al matadero sin remisión, que es el destino que los supuestos demócratas le tenían reservado. Lo que no soportan es que Franco muriera de viejo, en la cama. Por eso, ahora, quieren cobrarse la revancha. Por eso ahora se han sacado de la manga leyes como la de la memoria histórica. Y por eso, ahora, quieren callar a los que les llevan la contraria.
Avui dia, en plena operació d’enginyeria social cap a la secessió de Catalunya, la memòria selectiva del nacionalisme oculta la història del cos de Voluntaris de Catalunya, incapaç com és d’assumir que uns senyors amb barretina anessin al Marroc a lluitar per Espanya.
En el fondo son revolucionarios de broma. ¿Cuántos de ellos se han rajado delante del juez? Que no iba en serio, que lo de la independencia era algo simbólico. ¡Era broma, señoría!
