«Ante Dios nunca serás héroe anónimo». Ordenanza del Requeté.

El passat dia 14 va ser retirat de la seva ubicació el monument al Requetè de la muntanya de Montserrat. Es tracta d’una representació en bronze d’un membre del Terç de Nostra Senyora de Montserrat malferit per les bales a la guerra de 1936-1939 que mira cap a la Verge i sosté la bandera d’Espanya amb la mà esquerra. Estava situat a la Plaça dels Apòstols del recinte de Montserrat, situat sobre un pedestal on es podia llegir en una placa: «Recorda el seu exemple i sacrifici. Terç de Requetès Mare de Déu de Montserrat. 1936-1939». A la placa hi figurava també la condecoració col·lectiva que va rebre el Terç, la Laureada de San Fernando, més que merescuda pel seu heroisme i la sang vessada especialment a les batalles de Codo i de l’Ebre, amb les aspes i la Moreneta. Estava situat a davant mateix de la cripta on reposen les despulles de més de 300 requetès morts a la guerra. Aquesta va ser construïda el 1958 i consagrada l’any 1961.

El Terç va ser format principalment per carlins catalans però va prendre forma fora de Catalunya, a la zona nacional, doncs les autoritats catalanes van romandre fidels —més o menys— a la República. Tot i que es va valorar inicialment donar-li el nom de Sant Jordi, finalment els propis membres de la unitat van decidir-se pel nom de Nostra Senyora de Montserrat. Parlaven entre ells en català i eren de la més diversa condició social.

La retirada de l’estàtua s’emmarca dins de la campanya duta a terme a tot Espanya sobre la hipòcrita «memòria històrica», que no és més que l’intent de l’esquerra i dels nacionalistes d’imposar la seva visió sectària de la història, sense que importin ni els fets ni hi hagi cap mena de debat. Es tracta, doncs, d’esborrar tot allò que pugui contradir el que ara es coneix com a «relat».

En aquest cas concret, la iniciativa parlamentària per a la retirada de l’estàtua va córrer a càrrec del PSC, que volia fer-ho en un termini d’un màxim de sis mesos, i va comptar amb les esmenes d’ERC i Junts, que volien fer-ho quan abans millor. L’exposició de motius del PSC és un tot un seguit de despropòsits i manipulacions, incapaços com són d’ajustar-se a la realitat de les coses, ja no sap un si per ignorància o per maldat: «unitat militar franquista», «recolzar la rebel·lió de signe feixista», «inscripcions d’exaltació [a l’interior de la cripta]»… No és l’objecte d’aquest article explicar la història dels requetès, però no podem passar sense dir que els carlins ni eren feixistes ni eren franquistes, la qual cosa, sigui dit, només es podia ser un cop Franco va governar Espanya, però no abans.

Però el pitjor de tot és que en aquesta exposició de motius dels socialistes per a la retirada del monument s’inclou la proposta que la mateixa Abadia de Montserrat va fer al Memorial Democràtic de «contextualitzar» el conjunt de monument i cripta, delatant el tarannà dels monjos, que volien canviar la placa per una amb la següent inscripció: «Monument al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. L’aixecament d’una part de l’exèrcit contra el Govern legítim de la República espanyola va incitar una cruel guerra civil, de la que es va derivar una llarga dictadura franquista. Aquesta cripta, erigida en memòria dels morts del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, ha de servir també per recordar tots els morts de la guerra civil al front i la rereguarda, així com a les víctimes de la repressió del règim dictatorial».

Caldria que expliquessin els monjos per què una cripta erigida per a unes persones en concret, erigida per subscripció popular, ha de recordar tots els morts a la guerra. Es que se’n recorda algú del govern, algun comunista, algun progre, algun nacionalista o algun anarquista dels morts del bàndol nacional? Caldria que expliquessin com es pot considerar legítim un govern —el de la II República— que va perseguir des de ben aviat l’Església i que va promoure des del començament una legislació profundament anticristiana i contrària a la tradició espanyola, que va manipular eleccions, que va promoure la persecució dels rivals polítics i la revolució. Algun monjo de Montserrat ha llegit, per casualitat, la Carta col·lectiva dels bisbes espanyols amb motiu de la guerra a Espanya?

«El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

a) Fer les gestions necessàries per a retirar, al més aviat possible, [la negreta és nostra] l’escultura figurativa dedicada al Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, situada a la plaça dels Apòstols, prop del monestir de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat (Baix Llobregat), i conservar-la i museïtzar-la.

b) Arribar, al més aviat possible, a un acord amb l’Abadia de Montserrat, per mitjà del Memorial Democràtic, per a una contextualització adequada de la resta de l’entorn monumental, [negreta nostra] sense l’escultura figurativa».

Finalment, doncs, el passat dia 14 es va consumar la vexació a la memòria dels màrtirs caiguts en defensa de Déu i de la Pàtria. Fa uns mesos la cripta ja va ser profanada i la bandera del Terç —posada als peus de la Moreneta per membres del Terç al acabar la guerra— cremada i, evidentment, no s’ha detingut als responsables ni s’espera que ningú que ho faci, tot i que van donar força publicitat a la seva indecència a les xarxes socials. Ara, el mateix malgovern català, de la mà dels progres nacionalistes del PSC, podemites i els monjos de l’Abadia de Montserrat insulten la memòria d’uns catalans de soca-rel que trenquen el seu «relat».

I aquest és realment, no ens enganyem, el moll de l’os, i per això han tret l’estàtua: Perquè estava allà per recordar-los que els catalans han lluitat sempre per Déu i per Espanya, i que a més ho feien parlant en català. Estava allà per fer-los saber als que ho neguen que no tenen raó. Estava allà per recordar als monjos que els republicans van matar més de vint dels seus durant la persecució religiosa amb la complicitat del malparit de Companys. Estava allà, finalment, perquè els demés fem també, avui dia, examen de consciència recordant, com diu la placa, «el seu exemple i sacrifici».  Ara ja deuen estar més tranquils aquests monjos miserables i traïdors, els quals segurament es devien de sentir petits en comparació amb la talla gegantina dels valents herois del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Sí, en català! Sí, per Déu! Sí, per Espanya! Han vexat la memòria d’uns valents com no n’hi ha avui dia. Han traït la memòria dels propis màrtirs de Montserrat i s’han venut a la idolatria nacionalista. Renoi, amb monjos així gairebé no necessita enemics, l’Església.

Por qué retiran el monumento al Requeté de Montserrat

«Ante Dios nunca serás héroe anónimo». Ordenanza del Requeté.

El pasado día 14 fue retirado de su ubicación el monumento al Requetè de la montaña de Montserrat. Se trata de una representación en bronce de un miembro del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat malherido por las balas en la guerra de 1936-1939 que mira hacia la Virgen y sostiene la bandera de España con la mano izquierda. Estaba situado en la Plaza de los Apóstoles del recinto de Montserrat, situado sobre un pedestal donde se podía leer en una placa: «Recuerda su ejemplo y sacrificio. Tercio de Requetés Madre de Dios de Montserrat. 1936-1939», en catalán. En la placa figuraba también la condecoración colectiva que recibió el Tercio, la Laureada de San Fernando, más que merecida por su heroísmo y la sangre derramada especialmente en las batallas de Codo y del Ebro, con los aspas y la Moreneta. Estaba situado delante mismo de la cripta donde reposan los restos de más de 300 requetés muertos en la guerra. Ésta fue construida en 1958 y consagrada en 1961.

El Tercio fue formado principalmente por carlistas catalanes pero tomó forma fuera de Cataluña, en la zona nacional, pues las autoridades catalanas permanecieron fieles —más o menos— a la República. A pesar de que se valoró inicialmente darle el nombre de San Jorge, finalmente los propios miembros de la unidad se decidieron por el nombre de Nuestra Señora de Montserrat. Hablaban entre ellos en catalán y eran de la más diversa condición social.

La retirada de la estatua se enmarca dentro de la campaña llevada a cabo en toda España sobre la hipócrita «memoria histórica», que no es más que el intento de la izquierda y de los nacionalistas de imponer su visión sectaria de la historia, sin que importen ni los hechos ni haya ningún tipo de debate. Se trata, pues, de borrar todo aquello que pueda contradecir lo que ahora se conoce como «relato».

En este caso concreto, la iniciativa parlamentaria para la retirada de la estatua corrió a cargo del PSC, que quería hacerlo en un plazo de un máximo de seis meses, y contó con las enmiendas de ERC y Junts, que querían hacerlo cuando antes. La exposición de motivos del PSC es un toda una serie de despropósitos y manipulaciones, incapaces como son de ajustarse a la realidad de las cosas, ya no sabe uno si por ignorancia o por maldad: «unidad militar franquista», «apoyar la rebelión de signo fascista», «inscripciones de exaltación [en el interior de la cripta]»… No es el objeto de este artículo explicar la historia de los requetés, pero no podemos pasar sin decir que los carlistas ni eran fascistas ni eran franquistas, lo cual, dicho sea de paso, solo es podía ser una vez Franco gobernó España, pero no antes.

Pero lo peor de todo es que en esta exposición de motivos de los socialistas para la retirada del monumento se incluye la propuesta que la misma Abadía de Montserrat hizo al Memorial Democrático de «contextualizar» el conjunto de monumento y cripta, delatando el talante de los monjes, que querían cambiar la placa por una con la siguiente inscripción: «Monumento al Tercio de Requetés de la Madre de Dios de Montserrat. El alzamiento de una parte del ejército contra el Gobierno legítimo de la República española incitó una cruel guerra civil, de la que se derivó una larga dictadura franquista. Esta cripta, erigida en memoria de los muertos del Tercio de Nuestra Señora de Montserrat, tiene que servir también para recordar a todos los muertos de la guerra civil en el frente y la retaguardia, así como a las víctimas de la represión del régimen dictatorial».

Haría falta que explicaran los monjes por qué una cripta erigida para unas personas en concreto, erigida por suscripción popular, tiene que recordar a todos los muertos en la guerra. ¿Es que se acuerda alguien del gobierno, algún comunista, algún progre, algún nacionalista o algún anarquista de los muertos del bando nacional? Haría falta que explicaran cómo se puede considerar legítimo un gobierno —el de la II República— que persiguió desde bien pronto a la Iglesia y que promovió desde el comienzo una legislación profundamente anticristiana y contraria a la tradición española, que manipuló elecciones, que promovió la persecución de los rivales políticos y la revolución. ¿Algún monje de Montserrat ha leído, por casualidad, la Carta colectiva de los obispos españoles con motivo de la guerra en España?

Finalmente, la Comisión de Justicia del Parlament de Catalunya aprobó la siguiente Resolución el 28 de octubre de 2021:

«El Parlamento de Cataluña insta al Gobierno a:

a) Hacer las gestiones necesarias para retirar, lo antes posible, [la negrita es nuestra] la escultura figurativa dedicada al Tercio de Requetés de la Madre de Dios de Montserrat, situada en la plaza de los Apóstoles, cerca del monasterio de Montserrat, dentro del término municipal de Monistrol de Montserrat (Baix Llobregat), y conservarla y museizarla.

b) Llegar, lo antes posible, a un acuerdo con la Abadía de Montserrat, por medio del Memorial Democrático, para una contextualización adecuada del resto del entorno monumental, [negrita nuestra] sin la escultura figurativa».

Finalmente, pues, el pasado día 14 se consumó la vejación a la memoria de los mártires caídos en defensa de Dios y de la Patria. Hace unos meses la cripta ya fue profanada y la bandera del Tercio —puesta a los pies de la Moreneta por los miembros del Tercio al acabar la guerra— quemada y, evidentemente, no se ha detenido a los responsables ni se espera que nadie lo haga, a pesar de que dieron bastante publicidad a su indecencia en las redes sociales. Ahora, el mismo malgobierno catalán, de la mano de los progres nacionalistas del PSC, podemitas y los monjes de la Abadía de Montserrat insultan la memoria de unos catalanes de pura cepa que rompen su «relato».

Y este es, realmente, no nos engañamos, el meollo de la cuestión, y por eso han quitado la estatua: Porque estaba allí para recordarles que los catalanes han luchado siempre por Dios y por España, y que además lo hacían hablando en catalán. Estaba allí para hacerles saber a los que lo niegan que no tienen razón. Estaba allí para recordar a los monjes que los republicanos mataron más de veinte de los suyos durante la persecución religiosa con la complicidad del malnacido de Companys. Estaba allí, finalmente, para que los demás hagamos también, hoy en día, examen de conciencia recordando, como dice la placa, «su ejemplo y sacrificio». Ahora ya deben estar más tranquilos estos monjes miserables y traidores, los cuales seguramente se debían de sentir pequeños en comparación con la talla gigantesca de los valientes héroes del Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. ¡Sí, en catalán! ¡Sí, por Dios! ¡Sí, por España! Han vejado la memoria de unos valientes como no hay hoy en día. Han traicionado la memoria de los propios mártires de Montserrat y se han vendido a la idolatría nacionalista. Con monjes así casi no necesita enemigos, la Iglesia.