Nacionalisme, feminisme, ecologisme, veganisme… El fons de la qüestió

Els nacionalistes catalans insisteixen una i altra vegada en que des de Madrid, és a dir, des del govern, s’ha de reconèixer que tot aquest enrenou monumental del procés és un problema polític. Argüint això, doncs, reclamen  un diàleg que no és més que pura hipocresia, com ja vàrem dir fa temps en aquest humil blog.

El problema del nacionalisme, però, és molt més profund. Ens expliquem: El nacionalisme és una ideologia fruit de la modernitat, és a dir, neix a partir d’un canvi de paradigma, entenent com a tal que les creences que conformaven la societat tradicional van ser substituïdes per unes altres. Sintetitzant: Déu va deixar de ser l’eix vertebral de la societat, conformant-se, doncs, altres lleialtats i fonamentant les comunitats envers uns altres principis. S’atribueixen al genial escriptor anglès Gilbert Keith Chesterton aquestes paraules:

«Qui no creu en Déu, pot creure en qualsevol cosa».

Deixant de banda si Chesterton va pronunciar exactament aquestes paraules o no, no podem estar més d’acord en el seu contingut. La derivació lògica d’aquesta subversió va ser tot el seguit d’ideologies polítiques que coneguem avui dia -nacionalisme, marxisme, socialisme, anarquisme, feixisme- i les seves variacions i combinacions, i podríem seguir amb totes les manifestacions de la nova enginyeria social que patim actualment, com el feminisme o l’ecologisme. Totes aquestes ideologies o corrents ideològics, com vulguin, tenen una cosa en comú: són o fan el paper de religions polítiques o laiques. Es comença deixant de creure en Déu i s’acaba pensant que les gallines són violades pels galls de l’heteropatriarcat capitalista. Pot semblar exagerat, però és així. L’home, generalment, creu en alguna cosa, diposita la seva fe en unes idees o idolatra qualsevol cosa. Hi ha qui creu en la nació, uns altres en Messi, en Hitler, en la democràcia, el comunisme i n’hi han que idolatren els Beatles. Cadascú sabrà.

Libertad, igualdad, fraternidad
Els falsos principis del món modern.

La qüestió de fons dels problemes del món actual, si més no de l’occidental, doncs, és molt més profunda del que pensem en general. No hi ha Déu. Per tant, no hi ha ni bé ni mal objectiu i tot és relatiu. La conseqüència és que resoldre què està bé i què no depèn aleshores d’opinions personals o de com s’estableix socialment per les elits dominants. És la societat líquida, oscil·lant i sense principis. En el cas d’Espanya en concret, veiem que, a més a més, es un país sense llei i sense principi d’autoritat. Per això estem com estem. L’única llei és, curiosament, no discutir i no sortir-se dels paràmetres de la correcció política, que estableix, en contra de la biologia, que les persones ja no són homes o dones, sinó allò que volen ser, o que canvia els fets històrics per propaganda sectària. Quin concepte de llibertat més estrany! I és que, finalment, veiem que fins i tot les religions laiques -polítiques- tenen els seus dogmes.

Gaudeixin de la subscripció a Netflix mentre el món s’ensorra sota els seus peus.

Un comentario en “Nacionalisme, feminisme, ecologisme, veganisme… El fons de la qüestió

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s