LA LLENGUA I L’ESCOLA COM A EINES POLÍTIQUES. SÍ, A CATALUNYA S’ADOCTRINA ELS NENS

Sí, a les escoles catalanes s’adoctrina el jovent o, almenys, a moltes de les escoles. Els ensenyen una història idíl·lica que no es correspon amb la realitat i se’ls presenten conceptes inexistents com la Corona Catalano-aragonesa o els Països Catalans. L’ensenyament a Catalunya és una eina del separatisme per a aconseguir la secessió.

INACCIÓ I POLITITZACIÓ. EL DESCRÈDIT DELS MOSSOS D’ESQUADRA

Els Mossos, que en teoria haurien de ser un cos de seguretat de servei públic i neutral políticament, han esdevingut avui dia en un cos, a ulls de molts catalans, absolutament desacreditat. Molts secessionistes els critiquen i acusen d’espanyolistes i reben l’acusació contrària de molts catalans hispans, segons el dia; és a dir, ningú no està content.

LA CULPA COM A FACTOR DE CANVI CULTURAL (I): LA HISTÒRIA D’ESPANYA

Les potències enemigues d’Espanya, principalment Anglaterra, França i Holanda, es van dedicar a difondre, amb la complicitat d’alguns espanyols, una sèrie d’exageracions i mentides (Llegenda Negra) per tal de minar la nostra imatge, poder i posició al món, i ho van fer de forma eficaç. Tant, que aquesta llegenda ha estat assumida de forma generalitzada fins i tot a Espanya mateixa.

L’ESQUERRA CONTRA L’ESCUT DE SEVILLA: A ESPANYA NO HI CAP UN BABAU MÉS

L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.

CARLISME I SEPARATISME: UNA RELACIÓ DIRECTA?

La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.

EL ASESINATO DE VÍCTOR LÁINEZ. VIDAS QUE VALEN MÁS, VIDAS QUE VALEN MENOS

El pasado viernes Víctor Láinez, un catalán que vivía desde hacía algunos años en Zaragoza, salió a tomar algo en un local de ocio. Allí coincidió con unos okupas a los que, al parecer, no les hizo ninguna gracia que Víctor luciera unos tirantes con los colores de la enseña nacional. Le insultaron y le provocaron. Víctor optó por abandonar el local y, ya en la calle, fue atacado por la espalda por dos de esos cobardes malnacidos. Le golpearon con un objeto contundente en la cabeza, presumiblemente una barra de hierro, por la espalda, sin la más mínima oportunidad de defenderse. Ya desplomado en el suelo fue también pateado.