LA CULPA COM A FACTOR DE CANVI CULTURAL (I): LA HISTÒRIA D’ESPANYA

Les potències enemigues d’Espanya, principalment Anglaterra, França i Holanda, es van dedicar a difondre, amb la complicitat d’alguns espanyols, una sèrie d’exageracions i mentides (Llegenda Negra) per tal de minar la nostra imatge, poder i posició al món, i ho van fer de forma eficaç. Tant, que aquesta llegenda ha estat assumida de forma generalitzada fins i tot a Espanya mateixa.

L’ESQUERRA CONTRA L’ESCUT DE SEVILLA: A ESPANYA NO HI CAP UN BABAU MÉS

L’escut, és clar, com que té molts anys (data del segle XIII), no és el que diríem avui dia políticament correcte. No surt la Constitució, ni la bandera gay, ni el símbol feminista, ni l’okupa… un despropòsit. Ans al contrari: surten un senyors religiosos, un altre senyor amb una espasa, una corona… uns intolerants! I és clar, els senyors d’esquerra de l’ajuntament (comunistes, o sigui, no l’esquerra descafeïnada del PSOE) s’han emprenyat perquè això és, atenció, «masclista i antidemocràtic, i no compleix amb el respecte a altres confessions religioses». De veritat, en aquest país no hi cap un babau més.

CARLISME I SEPARATISME: UNA RELACIÓ DIRECTA?

La relació existent entre el Carlisme i el nacionalisme és geogràfica i sociològica, és a dir, realment el nacionalisme és fort on ho va ser el Carlisme, però no es pot establir una relació de continuïtat religiós-política mentre que del ‘Déu, Pàtria, Rei’ no queda gens.
És el món modern qui ens ha portat a això, no la Tradició. El nacionalisme és només una conseqüència, no l’arrel del problema.

EL ASESINATO DE VÍCTOR LÁINEZ. VIDAS QUE VALEN MÁS, VIDAS QUE VALEN MENOS

El pasado viernes Víctor Láinez, un catalán que vivía desde hacía algunos años en Zaragoza, salió a tomar algo en un local de ocio. Allí coincidió con unos okupas a los que, al parecer, no les hizo ninguna gracia que Víctor luciera unos tirantes con los colores de la enseña nacional. Le insultaron y le provocaron. Víctor optó por abandonar el local y, ya en la calle, fue atacado por la espalda por dos de esos cobardes malnacidos. Le golpearon con un objeto contundente en la cabeza, presumiblemente una barra de hierro, por la espalda, sin la más mínima oportunidad de defenderse. Ya desplomado en el suelo fue también pateado.

ELS 15 DE WINCHESTER – HISTÒRIES ESPANYOLES DESCONEGUDES

Històries com aquesta queden, lògicament, ocultes entre d’altres de major envergadura per la seva transcendència històrica i política, però no està malament donar-les a conèixer per tenir consciència de la pasta que estaven fets els nostres avantpassats i com la resistència i determinació personal poden aconseguir coses pràcticament impensables. Homes com aquests estaven fets d’una pasta que és pràcticament impossible trobar a l’Europa d’avui dia. Honor a tots ells!

Antonio de Capmany y el seu ‘Centinela contra franceses’; exaltació patriòtica d’un català.

La cita és de ‘Centinela contra franceses’, obra del català Antonio Capmany i de Montpalau, «el text més exaltador d’Espanya que s’ha escrit mai» en opinió del prestigiós historiador Ricardo García Cárcel, escrit en 1808 durant la Guerra de la Independència:
«No es este tiempo de estarse con los brazos cruzados el que pueda empuñar la lanza, ni con la lengua pegada al paladar el que puede usar el don de la palabra para instruir y alentar a sus compatriotas. Nuestra preciosísima libertad está amenazada, la patria corre peligro y pide defensores: desde hoy todos somos soldados, los unos con la espada y los otros con la pluma».